Detall intervenció

La nena interior

Intervenció de: Soleia | 10-09-2021

La mateixa mirada,
La mateixa expressió...
Ni, el temps, no ha estat pas capaç,
no... de canviar-la!


Respostes

  • No hi ha més avui
    kefas | 05/09/2021 a les 22:29

    No hi ha més avui
    que l'ahir que demà comença
    No hi ha cap infant
    que no tingui una mirada vella
    No hi ha cap matí
    que no hagi assassinat un vespre
    No hi ha cap finestra
    que no s'obri sense témer
    que l'avui, el infant i el matí
    fugiran quan el vidre del temps
    es trenqui.
  • RE: Repte poètic visual 284. Refle Reflexións xió interna
    Soleia | 06/09/2021 a les 14:03
    Jo era,
    ara sóc,
    malgrat el temps...
    malgrat la imatge...
    Vivències m'han forjat,
    m'han fet conèixer la meva ànima,
    i ara que em sento lliure
    he d'escriure la pàgina
    més difícil i trista,
    -encara que em costi dir-ho...-
    d'aquesta història meva!
  • Esperança
    brins | 08/09/2021 a les 11:33

    Els colors ja no brillen
    _Hi ha pol·lució.
    Les flors ja no broten
    _ No tenen terra.
    Però els nens encara juguen,
    els colors tornaran a brillar.
  • Reflex
    Anaïs | 08/09/2021 a les 12:32
    Iaia, et veig i em reconec
    en mirada familiar.
    La teva innocència i la meva
    tancades en el mirall.
    Allò que fórem,
    allò que som.
    Allò que mai tornarem a ser.
  • Ens reconeixem
    PERLA DE VELLUT | 08/09/2021 a les 18:53

    És trist veure's envellir-se
    a través del temps.
    És pesarós mirar com passen els dies
    i cada vegada hi ha més vellesa.
    Si és al revés veure's
    quan eres xiquet,
    quina arrambada hi ha dins del ser.
    Quan som jòvens gaudim!,
    quan som vells ens reconeixem,
    quan passa el temps!
    • RECTIFICACIÓ: EL CORRECTE ÉS AQUEST
      PERLA DE VELLUT | 10/09/2021 a les 16:45
      Ens reconeixem.

      És trist veure's envellir-se
      a través del temps.
      És pesarós mirar com passen els dies
      i cada vegada hi ha més vellesa.
      Si és al revés veure's
      quan eres xiquet,
      quina arrambada hi ha dins del ser.
      Quan som jòvens gaudim!
      si som vells ens reconeixem!,
      com passa el temps!.
  • Un rostre conegut (Fora de concurs)
    Homo insciens | 10/09/2021 a les 07:57


    Un rostre antic però conegut
    em desperta la consciència del temps,
    entre les mans una fotografia,
    llampecs captius que perduren,
    instants que trenen la vida,
    oblit esquívol.
    La pell, fina i rosada,
    delata els anys que ens separen
    mes la memòria ens sent indistingibles.
    Per molt que atalaia la història,
    viatjar endavant en el temps
    és l’única direcció possible.
    • RE: Un rostre conegut (Fora de concurs)
      Homo insciens | 11/09/2021 a les 20:05
      Substitueixo: Per molt que atalaia la història,
      Per: Per molt que l'ahir aguaiti
  • RE: Repte poètic visual 284. Reflexió interna
    Atlantis | 10/09/2021 a les 10:03
    Bon dia

    Com cada matí al bany,
    m’he mirat el mirall
    i he vist una cara coneguda.
    Els ulls eren iguals, ben igualets que els meus
    i els llavis em somreien.
    El pentinat distint
    i quan l’hi he mirat les mans
    duia les ungles pintades de vermell.
    Al coll un collaret
    i a la mirada hi duia calidesa
    i una suau i dolça ombra de rímel..
    Com és si mai em pinto?
    Era una cara coneguda.
    Amb presses he anat cap a la feina
    i a mig camí l’he recordat ben bé:
    Era la mare, qui avui des de molt lluny,
    m’ha dit Bon dia.

    Setembre 2021
  • Les altres mirades
    Endevina'm | 10/09/2021 a les 12:01


    …i marxarem del món

    Aquella qui mira a l’espill…
    som la mateixa persona?

    De qui són els ulls
    que em miren...?
    Són els meus?,
    o la dels qui em veuen?
    Em veig reflectida
    en aquella llum que s’apaga?

    No és aquella llum
    la que tot ho il·lumina
    qui reflecteix les nostres mirades,
    la de qui amb neguit incrèdul
    veu sorgir un nou dubte
    de cada resposta,
    i vol...
    saber què hi ha més enllà.
    Sempre.
    Dessota veig qui mostra
    l’esguard madur...
    aquell que reté un tret
    significant, sense mots,
    en un esdevenir pretèrit de la sang
    que uneix visions.

    Ambdues cerquen la llum
    ambdues són llum...
    ambdues caminen pel penya-segat
    de la vida que s’escola...
    entre mirades que no veuen?

    Aquelles són les altres mirades,
    aquelles que no senten
    aquelles que no es troben
    aquelles que busquen
    i no creuen...
    Aquelles...
    no som nosaltres.

    Som aquelles que han viscut
    tothora unides,
    per lligams que cremen incerteses
    i mai no han deixat de mirar-se.

    Aquelles...
    on veig la mateixa
    perpètua necessitat de conèixer.
    Són aquelles...
    les altres mirades,
    les que volen contestes,
    les que no muden,
    malgrat que el temps sigui vel·leïtós.

    ***
    ...i marxarem del món
    sense la darrera resposta.



    Setembre 2021
    • ... i marxarem del món
      Endevina'm | 10/09/2021 a les 12:02
      El títol és aquest, l'altre ha estat una equivocació...
  • RE: Repte poètic visual 284. Reflexió interna
    Prou bé | 10/09/2021 a les 14:56
    La veritat del mirall

    Diuen els entesos
    que no és fet estrany:
    Que ningú de nosaltres
    es veu tal com és.
    Que tots ens "veiem"
    Amb deu anys de menys!
    Però a quí veig al mirall ?
    No sóc jo, ni és persona
    Que mai hagi conegut
    Ni ara ni anys enrere…
    Potser només és la imatge
    De qui hauria volgut ser...
  • La nena interior
    Soleia | 10/09/2021 a les 17:38
    La mateixa mirada,
    La mateixa expressió...
    Ni, el temps, no ha estat pas capaç,
    no... de canviar-la!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: