Maques les metàfores i el desig.

He estat llegint uns quants dels teus poemes i m'han agradat molt, perquè em produeixen molt bones sensacions, es nota que escrius des de l'ànima... Sempre és sanador escriure des de l'ànima, jo crec que també ho faig, a mi m'ajuda a guarir-me de tot el que porto dins i no puc expressar obertament.

He llegit el teu poema "Jo soc", m'ha semblat, molt maco!

Salutacions!

Si, sens dubte el Nadal té molts contrastos...i cadascú la viu a la seva manera.

Un desenllaç divertit que m'ha fet somriure... l'un per l'altre...

Gràcies pel teu comentari sobre el meu relat "La tornada". A veure si llegint els vostres relats em torno a inspirar.

Gràcies pel teu comentari sobre el meu relat "La tornada". A veure si llegint els vostres relats torno a inspirarme.

Molt delicada i, a la vegada intensa manera d'expressar-ho.

Molt delicada i, a la vegada intensa manera d'expressar-ho.

Em sento identificada amb el teu poema. M'agrada com expresses les sensacions que t'inspira la soledat, jo la gaudeixo força, malgrat això també, he de dir que m'agrada molt compartir moments amb companyia.

Em sento identificada amb el teu poema. M'agrada com expresses les sensacions que t'inspira la soledat, jo la gaudeixo força, malgrat això també, he de dir que m'agrada molt compartir moments amb companyia.

Veritablement, tens imaginació i escrius bé, m'ha agradat el relat!

Aquesta poesia l'he fet pensant en la nena d' Igualada, violada brutalment, i també en totes les dones que han passat X aquesta terrible experiència...

Gràcies pel comentari, de tota manera Carme.

Original i simpàtica manera d'expressar el temor a la vespa...

Gràcies Perla de Vellut pel teu aclariment ortogràfic, sí, va ser un lapsus!
Gràcies per la teva valoració, també!

Soleia