yvonnedenise

Barcelona,

6 Relats, 18 Comentaris
6408 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de yvonnedenise

  • Pasta de croquetes

    yvonnedenise - 15-08-2005 - 941 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A mi, em surten molt bè les croquetes. I com els fas?, em preguntava tothom. Aleshores, per contestar els fans de les meves croquetes, vaig fer aquest escrit parlant, poèticament, de com les faig. Alguna cosa, però, va passar i la pasta de croquestes se'm va anar de les mans. Ostres! em van dir, que erotic, això de fer una pasta de croquetes. Em sap greu, ho sento, jo nomès volia parlar de croquetes... més

  • Deliri?

    yvonnedenise - 05-07-2005 - 1030 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Paraules entrellaçades per descriure moments de lucidesa? més

  • La pluja ès música, la música ès pluja...

    yvonnedenise - 30-06-2005 - 1120 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ès un escrit, de fet com tots els altres escrits que m'he publicat, written fa uns tres o quatre anys i en el qual he jugat amb paraules (be, tots juguem amb paraules, oi?). I, en aquest cas, i ès evident, un dia de tempesta. més

  • El roure

    yvonnedenise - 14-06-2005 - 1229 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest el el primer de tres relats que parlen del roure del meu jardí i que he trobat en "mis documentos" gairebè per sorpresa. I, ja se sap, el roure ès, o pot ser, un arbre molt especial. més

  • Cercant això tant "inefable"

    yvonnedenise - 09-06-2005 - 1011 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De nou, pensaments davant del foc. més

  • Pomes Agredolces

    yvonnedenise - 02-06-2005 - 1077 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    aquest poema no ès res mès que un joc de paraules al voltant d'una llar encesa i un polsim de solitud. més

Últims comentaris de l'autor

  • yvonnedenise | 11-08-2005

    Rosa, ès preciòs aquest poema, M'ha deixat feliç i trista alhora. Que visquis per molts anys
    l'encanteri d'abraçar amb la mirada.
    Per cert, estic llegint alguns dels teus escrits, ja te'ls comentarè. Sento que vagi una mica endarrerida.

  • yvonnedenise | 05-07-2005

    He obert el teu escrit per allò del gessamí, ja que m'agraden les plantes, sense saber qui era l'autor o l'autora. M'he quedat bocabadada! (tot i que no ès una expresió gens poetica), ho sento. Quina història ens has pintat, quin relat mès sensual. Ho tornarè a llegir i pensarè que m'hauria agradat haver-ho escrit jo! Felicitats!

  • yvonnedenise | 04-07-2005

    He trobat molt bella aquest escrit. No sé, però de sobte m'he trobat enmig de pins, mirant sobre les roques, cercant el mar, el mar de molts anys d'estiuieg i de "retrats de la memòria". Continua buscant "paraules per pintar i paisatges per escriure". Jo t'els llegirè.

    Vull donar-te les gràcies pels teus comentaris sobre "el roure", no saps com m'han agradat. Per mi, el roure (que existeix, ès clar, i al meu jardí), ès un simbol, una força, quelcom que regna i, tambè potser, que arrela dins meu. Enviarè un altre escrit "inspirat" en el roure que vaig fer fa un parell d'anys tot esperant que potser m'ho llegiràs.

  • yvonnedenise | 04-07-2005

    Maragda,
    Em quedo amb aquest vers "flors de llibertat", tant ben trobat. Prou sabem que les flors marceixen, tant se val, perquè tambe sabem que tornen a neixen, i de la mateixa planta, del mateix arrel. O, podria ser, tanmateix, que l'ocell porta llavors petites damunt les ales.

  • yvonnedenise | 04-07-2005

    Queta,
    T'he fet un comentari contestant el teu, però, com que sóc maldestra amb això de l'ordinador, ha anat a parar al peu del meu ultim escrit. Lleigeix-ho, si us plau. Gràcies

  • yvonnedenise | 04-07-2005

    Hola Queta,
    Gràcies pel teu comentari i, sì, soc nova aquí a relats però tinc l'intenció de quedar-m'hi, em trobo molt a gust amb tots vosaltres. Però, haig de dir que, jo tambè, pateix de falta de temps per comentar tots els escrits que he llegit dels amics escriptors. A veure si poso fil a l'agulla!

  • yvonnedenise | 04-07-2005

    Queta,

    Molt preciós i sincer el teu escrit. Que cada dia puguis trobar el somriure de l'Anna, i el riure, el parlar i explicar i, sobretot, la complicitat entre dues persones que s'estimen.

    Una abraçada.

  • yvonnedenise | 01-07-2005

    Hola Gòtica,
    Quina descripció mès maca has fet del teu pare, i quina sort tenir un pare aixì! I una filla com tu!

  • yvonnedenise | 29-06-2005

    Maragda, M'ha colpit aquest poema!, però t'ho haig de dir, on hi ha "espases de menyspreu", no estimis, si us plau, ni "el somni". Potser he pres les coses massa a pit, oi? Serà aquest estiu tan caluròs?

  • yvonnedenise | 29-06-2005

    He gaudit molt volant entre el teu joc de paraules i la mitologia. Segueix el camí del cor i, si caus, ja inventarem una regió propera per honorar-te.

  • yvonnedenise | 29-06-2005

    M'ha impressionat aquest escrit, i m'he reconegut en la solitud cercant "el zenit de les paraules. I ès clar que "mai no van creuar mirades", resultaria massa perillòs.

  • yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 8

    Trepidant el teu poema. Fantàstic! Esbojarrat! Em sap greu allò de Peter Pan i de l'Alicia, però tot i que dius "em sento lluny de poder dir paraula" continua escrivint, si us plau.

  • yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 9

    No sé si descrius una comèdia o una tragèdia, però jo em quedo amb la comèdia. M'he divertit molt. Ara vaig a esbrinar qui va escruire "Do I dare disturb the universe?" -ho hauria de saber, oi?

  • yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 8

    Dopomina, quina sort poder escriure així, descriure l'amor amb passió i tendresa. Per molts anys!

  • yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 8

    "La vaporosa boira" fumejant records ìntims, pensaments i il·lusions. Em trobo a gust en la teva manera d'escriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: