L'Amor és Llibertat

Un relat de: Maragda

Amb resolut esguard
travesso el cel blau
i el lliure, tranquil vol
de l'ocell tant enlairat,
guarnint-me el cor de pau,
m'emmena al teu costat.
Escolto el teu batec,
entenc els teus afanys,
i em sento florir endins
un ram d'amor alat
que palpita i solca l'aire
que em travessa desbocat.
Et cerca empès pel vent
vorejant ones a la costa,
de nord a sur, atent.
I quan t'haurà trobat
serà per a tu un present,
seran flors de llibertat...

Comentaris

  • un ram d'amor alat[Ofensiu]
    Xunxi | 27-03-2011 | Valoració: 10

    un ram d'amor alat..... ja és un poema per sí mateix, és un jardí de precioses imatges,
    maragda és un poema encisador , felicitats

  • i com que...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-07-2005 | Valoració: 10

    l'amor és llibertat... no parles de llits, d'habitacions, de llençols, de cos, de carn, de fer l'amor, de suors, d'orgasmes, de nit...
    parles de vent, d'aire, d'ales, de costa, de mar, de volades, d'enlairades més enllà...
    perquè l'amor és llibertat i necessita espai, nous escenaris, amplis on navegar...
    preciós poema... lliure, eteri, immortal...
    una abraçada amiga!!!!

  • Uau! Entusiasmant![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 15-07-2005 | Valoració: 10

    Aquest cop tens un 10 i perquè no et puc posar un onze.

    M'encanta aquesta apologia de l'amor fidel, aquest desmentiment que només pots ser feliç si màxim en 4 anys canvies de parella, que l'amor pot ser etern si es cuida. Que l'amor no és finit quan es desgasta sol, si no quan te'l desgasten i te'l desgastes.

    Segueix així, perquè aquest és el sentiment de l'Eric i la Miranda! (Et sona "Osset de Peluix"?).

  • flors de llibertat[Ofensiu]
    yvonnedenise | 04-07-2005

    Maragda,
    Em quedo amb aquest vers "flors de llibertat", tant ben trobat. Prou sabem que les flors marceixen, tant se val, perquè tambe sabem que tornen a neixen, i de la mateixa planta, del mateix arrel. O, podria ser, tanmateix, que l'ocell porta llavors petites damunt les ales.

  • voldria posar-hi un 11[Ofensiu]
    fill de les ombres | 19-06-2005

    però com que no em deixen, no rebaixarem el talent del poema amb un 10...

    tens motius per ser al capdamunt dels més valorats, les raons de les paraules són invencibles, i el teu poema, entre altres que he llegit són dels que trasbalsen perquè encerten a posar mots a l'eternitat infinita de l'univers dels sentiments...

    una joia.

  • És una visió molt positiva[Ofensiu]
    llu6na6 | 16-06-2005 | Valoració: 10

    Et felicito. Hi ha una suavitat i una de licades rellevants. Endavant!

  • Una joia extremament selecta[Ofensiu]
    ones i vent | 17-05-2005 | Valoració: 10

    Increïble, es un dels poemes més bonics
    que he llegit mai! Si trobés paraules, però
    per sort no en puc fer servir, així evito espatllar
    el que esta per sobre de qualsevol
    descripció. Només em queda a dir:
    "Aquest relat es una joia extremament selecta,
    enhorabona!" Una abraçada.
    Ones i vent

  • Preciós...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-05-2005 | Valoració: 10

    Amor alat, el que creua espais, el que arriba il·lusionat i petoneja la vida de l'altre, un regal de somnis que conviden a sentir el contacte de tots els vents, l'aventura de compartir camins.
    Aquell que vola i deixa volar, sense cercats, en un paisatge infinit...
    Respiro fons i em deixo portar pels versos, jo també sento l'amor així, tan prop, tan màgic, ple de sospirs i al mateix temps tan eteri, tan lleuger, amb ales invisibles que no estiguin marcades per cap nom.

    Volem i deixem volar!
    Una abraçada!

  • Preciós títol...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 08-05-2005 | Valoració: 10

    per a un sublim poema!
    El ram d'amor alat (quines paraules tan belles), que cerca el cor, colgar de pètals els batecs d'un cor...
    I travessa flonjament el paisatge de nord a sud, albirant esperances mentre vola, contaminant l'espai amb la seva flaire...

    Cada vegada que escrius fas un bé a la humanitat!

    Una abraçada!

  • Crec que...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-05-2005

    ...ets una autora genial. Et llegeixo i vull penetrar en el teu misteri per aprendre a sentir també com tu. Això és el que em provoquen els teus versos.
    Tens un domini de la llengua (i l'estructura) que és per treure's el barret.
    El teu poema és preciós i suggerent. Només ventijol pel cor, claror a la mirada.

    És una sort poder-te haver conegut.

  • Volar[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-05-2005

    El començament és molt fluid i et surt molt natural com si l'estructura del vers no existis; la frase és llarga i queda bonica. El ritme que portes de sobte canvia on dius:
    "que palpita i solca l'aire
    que em travessa desbocat."
    Està bé però xoca, sobretot perquè a aquestes alçades t'has fet la idea que continuarà la fluidesa i el ritme anteriors.
    Destil·la emotivitat: em produeix aquella sensació del funambulista que t'esglaia amb la seva gosadia.

  • Lavínia | 06-05-2005 | Valoració: 10

    que és la primera vegada que et llegeixo un poema en què segons quin versos tenen rimes consonants.

    Aquest sentit de llibertat i amor que expressa el teu poema, a través d'un jo poètic alat que "travessa el cel blau" amb una "pau" i que, tanmateix, o per això, "sent florir" dins seu "un ram de flors també "alat"; m'ha transportat a mi i tot a un cosmos d'amor lliure i felicitat.

    Molt bon poema, Maragda.

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: