Sobretaula

molt maco el poema. Fa pensar. Portes que es tanquen i s'obren depenent de la flaire i l'olor excitant del cafè.

és genial aquest poema...de debò... té una tendresa en els mots, i la situació és tan (almenys per a mi) familiar(no sé ben bé si és la paraula ideal, però si que és una situació que he viscut i unes sensacions que he tingut alguna vegada), que se'm fa, igual que a tu, difícil no sentir-m'hi identificada...
uns versos preciosos! (sobretot quan es refreda el gest de sobretaula...molt ben trobats!!!!!)
Sílvia
PD: gràcies pels teus comentaris...
si no és molt demanar.....més poemes i una mica de biografia?jejeje
gràcies!

"La vaporosa boira" fumejant records ìntims, pensaments i il·lusions. Em trobo a gust en la teva manera d'escriure.

Una tassa de café... il·lusions perdudes... l'aroma a l'aire... la nit al voltant... la soledat... em recorda moments no molt llunyans de la meva vida... Gran poema fageda... evocador... preciós... Segueix escribint! Sigues benvinguda! petons

L'essència dels moments breus però intensos, on es pot endevinar el sentit de la vida amb l'encís de l'aroma i la tebiesa d'aquells instants. Quan et sents i et trobes de manera innata. Quan es refreda el somni i perd l'olor forta i ferma, s'esmuny l'encís de tanta màgia.
Bones comparacions, preciós flairar tantes sensacions encara que es refredin.
Menys mal que tenim sense saber molt bé com, la capacitat d'evocar noves sobretaules.
Espero que t'animis a escriure força coses.

Benvinguda i una abraçada!