Mitjançant un gessamí

Un relat de: Maragda

Passejant abstreta, per ignorats indrets, he trobat la Calma qui ha vingut a saludar-me duent-me un bell present: un miratge de tu, estotjat al pensament. Vine. M'ha dit endinsant-se en un bosc de pollancres. Vine a seure amb mi. Obedient l'he seguida per entre els arbres, imaginant-los Helíades plorant gotes d'ambre. I un murmuri de vent ha besat les fulles, mentre vagavem, sortejant bassals de sobtades plujes...
Oh, si nimfa fos dels ombrivols boscatges, recers de verds quan l'estiu esdevé sobirà temporal, fugiria d'aquest meu estatge per refugiar-me als vergers de la bella Immortal!
Acoblant-me al brot tendre d'un blanc gessamí, m'enfilaria reptant per la pedra agrisada. Aguaitaria, llavors, de dalt estant la teva arribada i, tènuement aromada, desplegaria els encisos per atreure't a mi.
Les teves mans vodrien amoixar els meus pètals, i jo, gràcilment vinclar servint-me de vent, la tija, per correspondre al suau gest que emanaria dels teus dits.
A l'instant, pensarós t'asseuries a l'herbei humit, prop d'on arrelant-se el meu tany corferit, maldaries per copsar l'encant.
I si un cant de nimfa es pogués fer audible, empraria les diàfanes campanes, tot dringant-les ça i enllà, per així poder-te enamorar.

Comentaris

  • Enganxada [Ofensiu]
    Trovin | 14-03-2010 | Valoració: 8

    M'ha enganxat el titol , aixo del gessami , pero despres m'he quedat estorada i l'he llegit una i un altre vegada.
    L'he trovat tant poetic, tant sensual , tant.....tant presios .
    Espero llegir-te un altre vegada
    Endevant

  • La sensualitat necessària[Ofensiu]
    Jofre | 22-08-2005 | Valoració: 10

    Maragda,

    Converteixes el llegat natural i històric de la ciutat de Girona (combinat a més a més amb elements clàssics) en un present immortal i preciós recuperat amb molta delicadesa.

    Nausica, la Calma s'avé només a saludar i a estimar persones amb un poder de seducció innat. En aquest sentit, els teus relats són perles de prosa poètica que atresoren aquesta força extraordinària. És el més preciós del presents: llegir-te, i recordar-nos que són els bells desigs, records i miratges els que convé desar en un estoig dins del pensament per després desvetllar-los de manera diàfana i explícita per enamorar-nos, de nou, de tot allò que estem veient i vivint en cada moment.

    El present t'estima i tu estimes el present, i, això és el que compta.

    La teva devesa i els teus domenys reclamen les noves imatges viscudes a la Toscana (Florència? Siena?... la mar Tirrena) per reconquerir la Calma a la ciutat Immortal.

    Passejant abstret, per ignorats indrets, he trobat Nausica... i encara maldo per trobar paraules que li siguin dignes.

    Molts petons!
    Això és una Ciutat!

  • A l'atzar[Ofensiu]
    yvonnedenise | 05-07-2005

    He obert el teu escrit per allò del gessamí, ja que m'agraden les plantes, sense saber qui era l'autor o l'autora. M'he quedat bocabadada! (tot i que no ès una expresió gens poetica), ho sento. Quina història ens has pintat, quin relat mès sensual. Ho tornarè a llegir i pensarè que m'hauria agradat haver-ho escrit jo! Felicitats!

  • devesa[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 11-11-2004 | Valoració: 9

    La màgia de la devesa, els arbres i els esperits d'aquests volen en l'ambre i s'empregna del teu cor enamoradís, immortal ciutat, màgia i mosques, i dones meravelloses que estimen la ciutat.

  • Aquesta poesia [Ofensiu]
    Linkinpark | 09-11-2004 | Valoració: 9

    o relat, el que sigui, ha estat molt ben escrita, encara que no l'he acabada d'entendre.
    És molt bonica.

  • Shu Hua | 03-11-2004 | Valoració: 9

    tot i que no l'acabo d'entendre massa bé (potser és que avui estic espesa). Però la poesia no cal entesndre-la, sinó deixar-te captivar.
    felicitacions

    glòria

  • Hola Nausica![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 01-11-2004

    O Maragda en brut, com vulguis...
    Tot en tu sembla prendre un caire d'originalitat i misteri, fins i tot el teu nom!
    També m'ha sorprès lo del cant antic... Realment sembla que tot el que facis tingui a veure amb l'art. Genial!
    Per cert, ja intuïa que eres dona (queda bastant clar)!
    Sobre en Roger Mas, crec que té una pàgina a la web. El seu últim disc, s'anomena D.P. (Dia Positiva). A part, d'editar discos també ha escrit algun llibre de poemes. Però la cançó les "Maragdes" és d'un disc seu amb un títol molt llarg que comença "Roger Mas i les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus...".
    Aquesta nit començaré "L'última trobada". Per casualitats de la vida, l'he trobat a l'escriptori de la meva germana...
    Mentre t'escric, escolto un cd que jo mateix m'he fet. Lorena Mckennit, Enya i ara sona Blackmore's Night (que segons diuen fan música renaixentista). Fa anys no pensava que acabaria escoltant aquesta música; però el temps (el mateix que ens assassina) és savi, i m'ha fet adonar que cada música té el seu moment.
    I no escolto música clàssica, però alguns grups de heavy molt melòdic que acostumo a sentir, com els Rhapsody. Eddy Antonini, semblen vertaderes orquestres simfòniques. D'altres com Nightwish són gairebé cants celestials (la cantant és soprano), barrejats amb la contundència del heavy metal. Igualment els Within Temptation o els Edenbridge (liderats també per dones, però que sonen més suau). També m'agraden grups més foscos i gòtics, com els Lacrimosa o Therion (aquests toquen acompanyats d'una orquestra simfònica).
    Fa anys tocava la guitarra espanyola d'oïda i m'inventava les meves pròpies cançons. Això sí, molt simples i potser repetitives. De molt petit també tocava el piano, però ho vaig deixar córrer tot i que no estava malament...

    Ara sona Virginia Glück, "Entre ánimas".
    El món de les pedres precioses sembla realment apassionant (i més encara la teva feina); encara que jo sóc un ignorant en aquest tema.
    Ara escolto Ataraxia, grup on també canta una dona en llatí o inclús en d'altres llengües antigues...

    Els versos de Shakespeare m'han arribat endins. Ànima endins...




  • sobre la foto :P[Ofensiu]
    Tiamat | 01-11-2004

    no sé a quin tamany s'hauria d'empetitir, la que jo tinc posada ocupa 20kb. suposo que seria millor que ho preguntessis als de relatsencatala..

    una abraçada!

    Tiamat



    (ufss, m'he tornat a rellegir la teva biografia, és potser la més maca de totes les que he llegit!)

  • res, una petita tonteria..[Ofensiu]
    Tiamat | 31-10-2004

    que no té res a veure amb el que has escrit..

    el cas és que.. bé, que crec que l'arxiu que has posat com a fotografia ocupa molt d'espai, i la pàgina s'alenteix al carregar-se, fent que l'ordinador faci uns sorollets inquietants a l'estil: m'estic apunt de penjar.

    la pregunta (bé, no cal que em fotis cas, evidentment, jo només ho dic), és si podries reduir el tamany de la fotografia (bé, no sé si és una fotografia, un dibuix, o què, encara no se m'ha obert cap cop..), o canviar-la.. ? bé, potser només em passa a mi, si és així, picaré al meu ordinador, que és un trasto. Si també passa als demés, llavors no picarem a ningú :P


    el lèxic dels teus relats, meravellós


    :P perdona! però ara ho dic per tu també, aquí som molts autors, i tonteries com aquesta poden fer que algú es cansi de carregar la pàgina i vagin a llegir algú altre!


    una abraçada!

    Tiamat

  • L'aroma colpidor de la teva poesia[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 31-10-2004 | Valoració: 10

    Doncs ho aconsegueixes! Cada cop que et llegeixo em sorprens de nou i, de nou, m'embelleixes la vida... I molt!
    És inabastable el domini del llenguatge que tens, i si és possible, aquest últim relat m'ha deixat en aquest aspecte, encara més bocabadat que els altres...
    Tant de bo, caminéssim junts abraçats a la perfecció... Però és obvi que ella, t'estima més a tu!
    Cada deu que et poso és un cant a la sinceritat i a la justícia.
    I qui s'atreviria a desoir el reclam d'aquesta nimfa enjogassada, d'aquesta melodia deliciosa que has composat en el teu poema?
    Per favor, continua escrivint!

    Sobre la música que m'inspira, et diria que quasi tota, des de música extrema fins a cantautors, alguns catalans com Roger Mas que per cert té una cançó que es diu "Maragdes":
    "...les maragdes que s'abracen al seu coll,
    m'hi puc veure rient al seu costat,
    davant nostre els follets muden la pell
    i les nimfes es despullen oh d'il·lusió...".
    Un fragment d'aquesta cançó. Què curiós!
    Però en realitat m'inspiro escoltant música en altres llengües que no entenc massa, doncs així intento copsar l'extracte de la cançó, i això m'aporta un sentiment que moltes vegades es converteix en perfum de poema.
    Et sonarà rar però molt poemes els escric així...

  • Bravo pel domini de la prosa poètica[Ofensiu]

    M'he llegit tota la teva obra penjada a RC. Sense desmerèixer-ne ni una sola part, em quedo amb "prosa poètica per uns botons de puny". Aquest últim també està bé, enllaces poèticament aquestes quimeres en una narrativa molt ben treballada, molt acurada, que et fa mereixedor/a d'ésser l'autor/a més ben valorat (els 10s globals són més efímers i tendeixen a desaparèixer de la llista amb una segona valoració inferior a 10; per això, si ara treus els deus, ets l'autor/a més ben valorat).
    De totes maneres, si em permets l'observació, aquesta darrera prosa poètica (i potser també l'anterior, no sé si això ho fa també perquè m'he llegit tots els teus relats d'una tirada) l'he trobada un xic més ressonant, més recargolada, no sé si m'explico, que per exemple Prosa poètica per uns botons de puny. Potser és perquè aquesta que et cito sempre és sublim, m´has deixat sense paraules en llegir-la.
    Celebro haver-te conegut quan espero que encara no sigui massa tard per anar fent un seguiment de la teva obra.
    Salutacions i fins la propera!

Valoració mitja: 9.17