Cercador
3.0
Un relat de: DopaminaTanca els ulls i mira en la foscor.
Fem allò que la llum ens prohibeix.
Escolta el silenci de la nit
i comparteix amb mi
el cant de les estrelles.
Confessa'm els teus pecats,
ara i aquí,
sobre la suau tela del meu llit.
Deixa'm acariciar el teu ventre
i sentir com es ruboritza la teva pell.
Mossega els meus llavis humits,
mentre els ulls et brillen de passió.
Apresa el meu pit amb el teu
mentre combreguem amb l'amor.
Ofega'm amb la teva suor,
i talla la meva respiració.
Esclafa'm entre els teus braços
i fes-me cridar de dolor.
Allibera'm del teu desig
i fon poc a poc el meu cor.
Contagia'm aquella escalfor
que em fa enfollir sota el teu cos.
Comentaris
-
In the wee small hours of the morning...[Ofensiu]yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 8
Dopomina, quina sort poder escriure així, descriure l'amor amb passió i tendresa. Per molts anys!
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26475 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó