3.0

Un relat de: Dopamina

Tanca els ulls i mira en la foscor.
Fem allò que la llum ens prohibeix.
Escolta el silenci de la nit
i comparteix amb mi
el cant de les estrelles.
Confessa'm els teus pecats,
ara i aquí,
sobre la suau tela del meu llit.

Deixa'm acariciar el teu ventre
i sentir com es ruboritza la teva pell.
Mossega els meus llavis humits,
mentre els ulls et brillen de passió.
Apresa el meu pit amb el teu
mentre combreguem amb l'amor.

Ofega'm amb la teva suor,
i talla la meva respiració.
Esclafa'm entre els teus braços
i fes-me cridar de dolor.
Allibera'm del teu desig
i fon poc a poc el meu cor.
Contagia'm aquella escalfor
que em fa enfollir sota el teu cos.

Comentaris

  • In the wee small hours of the morning...[Ofensiu]
    yvonnedenise | 11-06-2005 | Valoració: 8

    Dopomina, quina sort poder escriure així, descriure l'amor amb passió i tendresa. Per molts anys!

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.