L'últim desig d'Ícar

Un relat de: qwark

Com que sóc poc destre amb les paraules, deixa'm robar-les a qui sí les ha sabut emprar per tal que els meus sentiments siguin expressats de la manera més intensa, més propera a la realitat. Hi ha una noia que tu no coneixes i tampoc t'he parlat mai d'ella. Si ara ho faig només és per a aclarir que és a ella a qui li robo les paraules. Però si sóc sincer en aquest punt és perquè vull que creguis que els sentiments que expressen aquests mots sí que són completament meus, absolutament reals i tan intensos com aquells que són capaços de cristal·litzar en les formes artístiques més belles. I és que de vegades ens manca la grandesa necessària per expressar el que portem dins.

* * *

Recordes la història d'Ícar? És aquell noi a qui el seu pare Dèdal va dotar d'unes ales, fetes de plomes, fil i cera, per tal d'escapar de l'illa on eren presoners. Però la seva ànima jove es va veure temptada de volar més i més amunt. Fou així com el sol va fondre la cera de les seves ales i el va fer caure irremeiablement i tràgica al mar. La regió propera a les aigües on va caure s'anomenà Icària, en honor seu.

Mirar-te als ulls és com mirar directament al sol. Hi ha en la bellesa dels teus iris, una llum intensa que, provinent de la vitalitat del teu cor, troba en els teus ulls la via per alliberar tota aquesta energia interior. I com el sol, ho il·lumines tot amb la teva mirada. Què es veu al voltant d'un sol radiant? Només un infinit blau...

És obvi doncs que quan estic a prop teu només veig la teva llum i un infinit blau.

I jo sóc Ícar, seduït per la temptació del cel, el sol i l'infinit. Tu jugues a excitar-me, a intimidar-me, a fer-me somniar i a cremar-me la pell nua amb la carícia de la teva mirada ardent. I jo, no puc fer sinó debatre'm entre la prudència i el destí funest, entre la nit de la teva absència i la valentia suïcida de seguir el camí del cor.

Però, realment tenia Ícar la opció de no apropar-se al sol? Potser la seva naturalesa (el fet de que fos Ícar, amb totes les seves característiques) feia que el dictat del destí fos inevitable. Com és inevitable que la naturalesa imantada de l'agulla de la brúixola l'orienti cap al nord.

Fins i tot sabent que el destí no és altre que les profunditats del mar, Ícar agita amb força les ales, va guanyant alçada. El vol es va tornant més plàcid, més càlid, més intens. Et sento molt a prop, estimada, encara que els meus ulls encegats ja no et puguin veure. Sento la teva escalfor, la teva voracitat insaciable jugant amb els meus somnis. El temps s'acaba.

* * *

Espero que hagis entès què signifiques per mi, i per què és impossible que m'allunyi de tu. Veuràs que sóc conscient del meu destí i l'accepto sense protestar. Si pogués demanar-te alguna cosa, si em fos concedit un últim desig egoista...


Contempla Icària, quan el sol il·lumini amb els primers raigs de l'alba les seves aigües profundament blaves. Enfonsa uns instants els teus ulls en la tremolor tèrbola de les onades i juga per últim cop a excitar-me, a intimidar-me, a fer-me somniar i a cremar-me la pell nua amb la carícia de la teva mirada ardent.

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-07-2013

    Un relat narrat en primera persona per Ícar (entenc), seduït per la llum, per l'astres rei (el seu amor) per qui ho farà tot (àdhuc morir).

    Jo no en sé de fer comentaris tipus literat, amb allò de cohesió i coherència, per exemple. Em fixo, sobretot -i això ho vaig aprendre d'algú- en com m'arriba, què em fa sentir, que em va visualitzar, que em fa pensar.
    I m'arriba la tragèdia càlida i volguda, i veig el noi amb les ales enlairant-se, ferm, i podria sentir -si en tingués més capacitat, i no puc dir que sigui cosa del relat, sinó de cada persona, crec- l'escalf i la llum solar atraient, i penso que fer-nos entendre uns sentiments/passió tan fora de l'abast no és fàcil. I ho aconsgueixes.

    Una abraçada!


    Mena

  • Preciós[Ofensiu]
    Petit moment | 25-11-2005 | Valoració: 10

    L'he trobat extramadament tendre, la comparació d'una llegenda amb el teu amor. Maquissim felicitats! anims, segueix escrivint.

  • Per amor[Ofensiu]
    Carles Malet | 14-07-2005 | Valoració: 10

    Hola!

    Molt bo!

    Ben trobat el paral.lelisme entre Icar i un amant que, per amor, es deixaria emportar fins la perdició si fos necessari.

    Felicitats

    Carles

    PS.- Mercès pel teu darrer comentari. Per cert, si t'agraden els temes relacionats amb ciència i ficció, el projecte ITER de Cadarache és una realitat (l'estat espanyol va optar també al projecte, però sense èxit), i s'espera realment aconseguir la primera fusió d'hidrogen cap els voltants del 2016. La possibilitat d'una fusió freda en els termes que la descric és, evidentment, totalment impossible, i només te cabuda en un relat on la imaginació obvia les lleis de la física.

  • Magnífic relat[Ofensiu]
    brideshead | 05-07-2005

    "...
    I és que de vegades ens manca la grandesa necessària per expressar el que portem dins."
    ...

    Aquestes són, justes, les paraules que em falten a mi per expressar la meravella que m'ha semblat el teu relat.

    És, senzillament, diví, i si em permets una expressió no gaire correcta, literàriament parlant: és bestial!

    Un petó, felicitats!

  • Fascinant[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 05-07-2005

    No sé si classificarte de camaleoònic o de caleidoscòpic, però cada vegada que et llegeixo algun relat em sembla que l'hagis escrit des d'un Tú irrepetible. Tens un talent per situar-te en la pell d'altres que em fascina.

  • la llum del sol i el desfer-se de la cera[Ofensiu]
    nani | 30-06-2005


    visca la teva història
    i visca el comentari que t'ha deixat qui em precedeix (preciós).

    continua així,
    creu-me.

  • el camí[Ofensiu]
    yvonnedenise | 29-06-2005

    He gaudit molt volant entre el teu joc de paraules i la mitologia. Segueix el camí del cor i, si caus, ja inventarem una regió propera per honorar-te.

  • grans preguntes i grans respostes[Ofensiu]
    quetzcoatl | 29-06-2005 | Valoració: 10

    Aquesta vegada, em sembla que et superes -és clar que és una opinió completament subminal...-, però, tot i que m'encanta l'humor cínic que sols emprar als teus relats, aquest estil de mostrar els sentiments m'ha agradat moltíssim.

    Molt bo el paral.lelisme i excel.lent la metàfora d'Ícar, alhora que parles de magnatismes, d'il.lusions i destins, de lluites que poden ser absurdes sense deixar de ser belles... El fet d'usar mitologia com a referent, dinamitza i enriqueix el text, alhora que reflexes una constant de la vida a través de la història; i és que la mitologia està carregada de grans preguntes i grans respostes, vestides de personatges i situacions..

    L'últim desig, el de poder viure allò que ha volgut, assaborir-ne els vestigis.
    Allò en el que creus és el camí a seguir, sigui quin sigui el camí del fat.

    Una abraçadassa i felicitats, moltíssimes felicitats!

    m

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97254 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es