més a prop que el moment que m'envolta

Més a prop que el moment que m'envolta
hi ha un poema escrit a més a còrrer
més enllà de la pantalla i aquest tè
hi ha la nit i el sol que no brilla
més constant que el palpitar del meu cor
és el temps que marquen les plantes
i enmig de tots jo corro més lluny d'aquest ara.

Més a prop de l'instant que em percep
et busco enmig d'una rosella closa
i mentre el local no el recull ningú
assajo a jugar a ser déu i geni alhora
tan aprop del moment que m'escolta
que es fa música silenciada en l'aire
que ara cau per rebrotar en l'esqueix d'aquell cor
que no amaga el dolor trencat d'una altra arbrada.

I sembla lluent, però el dolç amarga,
i el temps juga amb les paraules

avui Peter Pan no creu amb les fades
i fa temps que l'Alícia folla amb el Sade,
també diuen que darrera la túnica
d'un vers que acapara
velles creences noves daurances
hi ha una cua de diable que exhala
un verí formós que no deixa la creu ser desclavada
i aquesta nit, més aprop del que ara m'extranya,
em sento lluny de poder dir paraula
i nomé escric allò que sorgeix
sense pensar més
enllà
del bes
d'aquest present més aprop d'aquest ara.



Ishtar