Gracies per aquesta poesia tan ben trobada i per formar part d'aquest petit homenatge.

M'has deixat bocabadada.

Una abraçada!

quant de temps..! a 5 dies de selectivitat estic...
m'ha agradat moltíssim el poema..d'aquesta nena que ningú treu a ballar..d'aquesta llàgrima que no gosa saltar.. sempre captivant als que et llegeixen amb aquestes paraules i aquests poemes tan originals..

1 abraçada!

(quan pugui seguiré comentant)

Alba.. primer de tot gràcies per comentar, i segon que no et desanimis home.. el més important és que escriguis.. si t'hi sents bé escrivint endavant.. i no diguis que mai seras bona escriptora eh! que qui sap demà com t'aixecaras.. ;) a mesura que vagis creixent la teva forma d'escriure anirà canviant.. personalitzant.. i et convertiras amb una persona especial.. ja vuras! i què dir-te més.. no t'has de preocupar perquè la gent no et comenti ni sentir-te malament tampoc.. perquè pensa que aquesta web pot semblar petita en el fons es molt gran.. i imaginat la gent que hi ha que escriu poemes i textos per publicar-los.. no es pot comentar tot.. primer trobau.. :p a més, si has publicat 7 relats i ja tens 17 comentaris! 18 amb el meu.. jaja bent contenta hauries d'estar!

ja per acabar dir-te que et seguiré llegint, i a veure si així aconsegueixo que siguis més felíç i d'aquesta manera fer-me més feliç a mi!

1 petó i una abraçada ben forta!!

si que és bona si.. tot el relat llegint-lo pensant.. i a què ve al titol?? i quan arribes al final.. pam! si es que.. jaja molt ben triat el títol...

1 abraçada!

1100! no se com mu faig.. sera instint..? ¬¬

osti que monu.. m'ha fet gracia llegir quelcom teu des del principi de tot.. i mira.. nadalenca! que maco aquí els personatges de l'avi i del net, tan innocent ell i a l'avi que se li passa el temps..

1 abraçada!!

necessito valorar-te.. perquè em deixes parada.. m'encanta com escrius.. m'encanta els teus poemes.. les paraules utiltzades.. i què dir-te del poema que ja no sàpigues..

"quant pesa una llàgrima?" pot arribar a ser molt pesada.. només tu pots controlar-la..

"No sóc pedra orgullosa, immòbil.
Sóc fang que es deixa, inventa
i accepta canvis"

1abraçada :)

què dir d'aquest poema.. perfecte!!! tens una manera d'expressar-te impressionant! hi trobes mil i una paraules, jugues amb elles, les capgires, les maquilles... tota una obra d'art!! :D m'encanta...!

molts petons capdelín!

"no vull estar amb tu", però et mors de ganes.. "no penso en tu", no pots oblidar-la.. "no estic gelós" et mors de rabia.. "no et miro als ulls", la vista no separes.. "no t'he mirat", no gires la cara.."t'oblidaré", del teu cap no marxa.. "no vull parlar-te", les paraules s'escapen.. "no he mort per tu", només queda ànima.. "no vull recordar-te", tens la imatge clavada.. "no ets la millor", la més desitjada.. "no vull.." i et mors de ganes..
felicitats!! ! ho has tornat a conseguir.. :D

(al final siiii)

1 petonet.. i un abraçada!!

molt bona! jaja fas tard però es que sobre t'entretens!! m'has fet posar nerviosa i tot.... mira que jo també soc d'aquestes.. (o potser no tan..) :D

1 abraçada!

m'he quedat :| la descripció molt bona! fins i tot els més subtils detalls.. buf.. jaja genial.

m'encanta...

quanta força.. quan vas escriure això de ben segur que tenies quelcom dins teu que t'empenyia amb força... un pot arribar a escriure paraules molt dures..que en un altre moment s'omplirien de tendresa..

m'ha sorprès molt aquest poema, i tot i això no m'ha agradat menys. Em sembla que mai havia llegit res teu amb aquest to.

sigui com sigui, expressant a crits odi, tristesa, amor.. sempre i quan amb paraules acurades tendrament, aquests poemes mai deixaràn de sorprendre'm.

endavant! de mi no t'oblidaràs! :D

1 abraçada!!

i mai.. deixaras de sorprendre'm.. m'encanta com escrius.. ja ho saps.. i no deixaré de repetir-ho.. perquè és genial.. feia temps que no entrava aquí per qüestió d'estudis i la veritat, es que dóna gust llegir aquests poemes, aquests texts..

"Què m'importa
si al girar una cantonada
un cotxe atropella la meva ombra"

"i si la Gioconda després de morta
encara somriu. "

"El que sí m'importa
no és pensar en tu,
sinó saber sortir de tu"

és com per agafar tor el poema... :)

m'ha agradat molt, i ja veuras.. llegiré un altre poema teu i em tornarà a captivar..

et continuaré llegint, encara que el temps s'interposi davant meu, sempre hi ha moments per descansar i agafar forces per continuar endavant. Enhorabona.

1 abraçada ben forta!!

(i el mail..? jaja arribarà arribarà)

cada cop em sorprens més! és trist com a mesura que passen els anys aquest amor que els abraçava càlidament es va apagant... els sentiments es refreden.. i el tacte amb el que es tractaven se'n va.. però es miren.. i miren el passat.. i no poden evitar plorar.. que els està passant? que els anys avancen.. i cauen damunt seu amb duresa..

ho has escrit amb molta delicadesa, està molt i molt bé!

1 abraçada!!