ulls de finestra indiscreta

què dir d'aquest poema.. perfecte!!! tens una manera d'expressar-te impressionant! hi trobes mil i una paraules, jugues amb elles, les capgires, les maquilles... tota una obra d'art!! :D m'encanta...!

molts petons capdelín!

Només volia dir-te que em sap greu el que ha passat. T'agraeixo molt la bona intenció del teu comentari, tot i que respongués a un mal entès. Les confusions de vegades tenen conseqüències imprevisibles. Ara no sé si en comptes d'arreglar-ho, encara ho espatllaré més. Sento no poder fer-te un comentari florit, no perquè no te'l mereixis, sinó per tot el contrari: Donada la meva nul·la capacitat per l'elogi, sempre em quedaria massa curt. Ara, malgrat no m'agrada gens valorar, el menys que puc fer és correspondre't amb un 10 com el que per equivocació m'has posat. Esperant que ho entenguis, insisteixo en les meves disculpes. Gràcies i una abraçada.

Sensacions, percepcions que s'escapen a la simple mirada. Instants amagats rera les cortines, camuflats en els racons, una vida dins de la panxa de les realitats i els somnis.
La ciutat belluga, matisos de tots colors s'escampen i un garbuix d'imatges barrejades, formen un grafiti gegantí.
Aquest llapis que t'ajuda a dibuixar el que veus més endins dels ulls, ell formant part de tu, gairebé amb vida pròpia, guixant ombres i llums.
No el perdis mai...

Molts petons company!

d'una ciutat viva, que es mou amunt i avall, però feta des dels ulls de l'abstracció, embolicada d'imatges que sobten... però són ben reals.

"No m'abandonis, llapis.
En els meus poemes viu
el teu grafit!"

M'ha fet pensar en mi... quan el llapis és el que corre damunt del paper, i no les meves idees el que el condueixen, si no la seva vida, els gargots que entre dibuixos i apunts s'escapen de la "normalitat" que li han imposat.

Molts petonets!