lluna gitana

sorprenent.

La millor estrofa:

T'oblidaré,
però passaré la vida
preguntant si algú
t'ha vist.

Si no et fa res, me l'apodero i l'aniré a buscar cada cop que em plagui... amb tots els respectes i sense oblidar-ne l'autor.

Salutacions.

-Filladelvent-

q waayy!soc el comentari núm 1111 xDDD (el comentari anterior eh...) és que m'hi he fixat i m'ha fer ilu!jiji xDD una parida com un atra... però buenu, coses de la vida... que la gent s'aburreix!xD inga doncs! ara si!un petunàs!MMUUAAA!

m'ha portat records... amargs potser, no sé... molt bonic el poema, com tots els teus poemes... enga!un petò i una abraçada molt forta!muasss

una cançó antquíssima en què la "luna lunera, cascabelera" és una gitana que enamora a qui el mira.
M'agradat l'estrofa en què dius "No eh mort per tu/però passejo un cadàver/que s'assembla a mi". Perfecte.
Una rendició d'amor a qui t'inspira aquest sentiment i te n'aniràs "perseguit per aquesta lluna gitana" entremig dels camps "que escupen girasols". Unes imatges molt aconseguides, amb el ritme i cadència d'una vella cançó, Capdelín. Torno a repetir. Perfecte.

Molts petons.

noiet... un altre dels teus... de veritat, que te'ls curres moltíssim... és molt bonic...

AnNna

pq sudes de mi?

Molt maco, aix! Les contradiccions internes del què sentim amb el què passa en la realitat explicat de manera molt tendre.

No sé perquè, Capdelín, però amb aquesta poesia m'has recordat molt a una experiència passada..que ostres es com dir: "Es com si hagues passat per la teva vida fugaçment, pero esque m'he anat i alguna cosa de mi hi segueix!" Si ja ho diuen: Donde hubo fuego siempre quedan cenizas... Una abraçada mooolt forta!!!

Canteu, canteu prínceps meus, que la música de cristalls de la nit ens faci créixer els cabells, és un instant preciós el que respirem, i els bojos es deixen portar… deixem-nos portar perquè en aquest instant tot és possible. Veieu la línia horitzontal? És allí, tan buscada. I les dues faldilles, una per cada cama. Que grossa que era la lluna ahir, relaxada a l'aigua amb sal i convertida en dues. I parlo de vosaltres, les meus prínceps. I d'aquesta melodia que sona, i que es deixa fotografiar, una mica. És tan volàtil... Un dia vaig somniar que volava. Era tan fàcil... Com nedar per l'aire, movent el cos a batzegades suaus, que fan avançar cap a la direcció que es vulgui. Que es vulgui... tampoc es pot triar on es va tan fàcilment, pels vents, sabeu? Però sempre és un plaer. Tenim un armari on ens hi fabriquem calaixos. Calaixos que cobegen les nostres coses, les apreses. I què passa? Que a vegades ens guardem en un dels nostres calaixos, i ningú l'obra intentant trobar la partida de naixement o res d'això. M'agradeu, sortim a ballar.

és preciós no hi ha paraules , m'encanta !
felicitat

"no vull estar amb tu", però et mors de ganes.. "no penso en tu", no pots oblidar-la.. "no estic gelós" et mors de rabia.. "no et miro als ulls", la vista no separes.. "no t'he mirat", no gires la cara.."t'oblidaré", del teu cap no marxa.. "no vull parlar-te", les paraules s'escapen.. "no he mort per tu", només queda ànima.. "no vull recordar-te", tens la imatge clavada.. "no ets la millor", la més desitjada.. "no vull.." i et mors de ganes..
felicitats!! ! ho has tornat a conseguir.. :D

(al final siiii)

1 petonet.. i un abraçada!!

És la pura contradicció en persona, vols però no vols, si, però no, ...m'encanta com escrius capdelñin, com ho expreses com ho poses! ets un dels millors i amb diferencia!!!


Petons i abraçades

...de tot allò que el poeta no vol fer... contra els dubtes i les incerteses, contra tot allò que acaba fent.

I en darrer terme, el record, la presència entremig de les boires de la memòria.

Ritme ràpid, intens, acompanyat de versos curts, entretallats, i lèxic quotidià, que marquen amb amb més força l'explosió d'aquesta lluna gitana.

Fins la propera,

LLIBRE

totalment d'acord amb la Cèlia...
és un poema preciós, ple de versos, entre dolços i quotidians...és genial, de debò!!!!
una barreja realment explosiva...
un peto, de Salses a Guardamar i de Mequinensa a Maó, jejeje
Salut!!

m'has trasbalsat amb aquests versos de mel i desig...em sembla que m'he enamorat d'aquest poema, és un dels millors que has fet mai!! Uau...ara miraré aquesta lluna gitana d'una altra manera cada nit.....
Una abraçada ben forta!!!
AtzaVaRa
(i l' e-mail?xD)