En l'oblit...

bones! mira jo fa poc que he penjat els meus escrits a RC i potser d'alguna manera t'entenc...les persones tenim la necessitat de que altres ens facien saber que existim per ells; encara que siguin desconeguts, que en aquest cas fan el mateix que nosaltres...ESCRIUEN perquè els agrada i si aixi poden fer que d'altres també disfrutin amb els seus relats...millor que millor...al igual que tu dius, bona escritora no sóc però m'agrada...i continuaré!! no et perdis per auets camins de "foscor" tens talent no el desaprofitis!!

et seguré llegint! Desmai..

Hola Alba! Ens acavem de coneixer pel messeger i m'has caigut molt bé, m'agradaria coneixet més.
Aquesta vgada estic molt identificada amb el relat, és exactament el que pensava (i potser encara penso) , publiques amb molta ilusió un relat o un poema, esperant que a algú li arrivi i et deixi el seu comentari felicitan-te, i passen els dies... les lectures no avancen gaire..pero els ocmentaris i la valoració encara menys. i aquell relat o poema del que n'estaves tan orgullós/sa comença a no ser tan bo..per acavar-te per penedir d'aver-lo publicat pensant que no té res d'especial.

però jo continuo pensant que si que són especials, tot el que surti de l'interior, expresant sentiments, histories o simplement paraules amb concordnaça, ja són especials, són part de tu, ipotser pels altres no són especials perque no et coneixen encara, però per a tu mateix i per la gnet que et coneix i et valora son el millor regal per una tarda d'estiu o d'hivern, sentat davant l'ordinador llengint a Relats, esperant trobar quelcom que et faci sentir de nou.

un ptó molt fort(K)
*Tempsperdut

P.S. et continuaré llegint per coneixet millor.

Hola , CaMpS dE tRiStOr. Jo soc Emprempta. He llegit els teus poemes i m'agraden. L'Oblit és innecessari. Escrivim per a nosaltres, ens unim al poema universal i aixó ja ens ha de fer sentir satisfets. Nomès et vull comentar que la rima en poesia ja no és precisa. Escriu, trenca els esquemes pretèrits. I si ens atrevim podem fer fins i tot un "soneto".
Gràcies pels teus comentaris per Melodia de l'Arpa. Seguirem escrivint, malgrat l'oblit d'altres.

Comentari 4 del .... de què? Ei! Si ja he acabat! Aleshores... què faig aquí????

Vinga, va! Ja que hi sóc... comentem alguna coseta.

Per exemple: Ostres, tu! No fotis! No diguis aquestes coses!

Sí: és cert. Moltes vegades passen dies, setmanes senceres sense que ningú entri a un relat dels publicats i et faci algun comentari. Però això no és per entristir-se. Vaja! Penso jo.

Mira: hi ha una relataire, que particularment et recomano (si més no, a mi m'agrada molt), que té una frase molt apropiada per a aquestes situacions. Sempre diu: Comenta, i seràs comentat.

És l'Alícia Gataxica. I crec que, en això que diu, té tota la raó del món.

Per altra banda, has de tenir en compte que som molts, els relataires que participem en aquesta pàgina. I és ben normal que molts dels nostres relats passin desapercebuts.

Vinga, va! No m'enrrotllo més. Però no vull (ostres, ja estic donant ordres... hehehe...) tristors per aquests motius. Per altres coses més importants... parlem-ne. Però per això: prohibit! (heheheh...)

Una abraçada,

LLIBRE

Ànims!! no deixis d'escriure!! Si volem arribar a escriure mooolt bé, hem d'intentar-ho i semrpe es comença amb coses no tan bones... però això ens passa a tots!! Jo vull ser escriptora i no penso parar fins que no ho aconsegueixi!! jeje petons wapa!!

laura^^

tots ho pensem alguna vegada que hem caigut en l'oblit. Però de debó que només parles dels comentaris, o realment tens la sensació que has caigut en l'oblit del món?

Aquest poema podria ben bé tenir un doble sentit. Tot i que el centres en els comentaris dels relataires, en la pàgina web, es podria traspassar la línia fàcilment, i entreveure que et sento oblidada pel món, per la gent, per la vida en general.

Pensa que si tu regales somriures, te'ls tornaran. Pensa que per no caure en l'oblit, el millor és que tu mateixa no t'oblidis de qui ets,i segueixis lluitant pel que vols i creus.

No has caigut en l'oblit. Hi ha molta gent, n'estic segura, que pensa en tu i t'estima.

I pel que fa als relats, hi ha moltíssima gent aquí, i segur que hi ha encara més gent pitjor que tu, que no deuen tenir ni un sol comentari.

Ànims, noieta, que rera el negre s'amaguen tots els colors.


Una abraçada.

Salz.

Ei!! Ànims!!!
Que tens arrels a la terra ferma!! I els de la terra ferma no ens deixem véncer per qualsevol cosa.
Pensa que els millors autors de tots són els que costen més de descobrir....
Una abraçada des de Torres de Segre.
(M'ha fet molta il·lusió el comentari que m'has fet! Si vens algun dia, ja saps...)

eiiii vinga!!! a continuar escrivint que tot i que hi ha gent que no els comenta els llegeix i sinó pos mira...a+ és això, hi ha molts relats a comentar!!
A partir d'ara estic a l'espectativa dels teus relats!! ;) jejeje
Un pétó molt gran!

Hola!em dik meri i fa pok k e publikat algun poema meu, i rekonek k no sok bona eskriptora, pero kontinuo escrivint perque escrivint eskrik els meus sentiments, per aixo mateix, komprenk k stiguis una mika desanimada,perque algun komentari sempre alegra i dona anims de continuar escribint, pero endavant, tu tens ml talent eskrivint i val la pena k kontinuis omplint akesta pagina de boniks poemes i k ens facis meravelloses tardes i dies llegintlos. Endavant i no et desanimis.
Un petó

Hola! sóc la Boofa, i m'has comentat! :)
Eiii, moltes gràcies! i que jo també em sento molts cops així ja que a mi tampoc em comenta ningú, però vaja... ni tan sols tinc valoració (punts) perquè ningú m'ha posat... així que...
I ja fa molt que no publico perquè vaig enviar un relat i em van dir que na-nai, que no; i desde llavors passo, la veritat.

Espero que em responguis alguna coseta :p!
Fins aviat!!

Alba.. primer de tot gràcies per comentar, i segon que no et desanimis home.. el més important és que escriguis.. si t'hi sents bé escrivint endavant.. i no diguis que mai seras bona escriptora eh! que qui sap demà com t'aixecaras.. ;) a mesura que vagis creixent la teva forma d'escriure anirà canviant.. personalitzant.. i et convertiras amb una persona especial.. ja vuras! i què dir-te més.. no t'has de preocupar perquè la gent no et comenti ni sentir-te malament tampoc.. perquè pensa que aquesta web pot semblar petita en el fons es molt gran.. i imaginat la gent que hi ha que escriu poemes i textos per publicar-los.. no es pot comentar tot.. primer trobau.. :p a més, si has publicat 7 relats i ja tens 17 comentaris! 18 amb el meu.. jaja bent contenta hauries d'estar!

ja per acabar dir-te que et seguiré llegint, i a veure si així aconsegueixo que siguis més felíç i d'aquesta manera fer-me més feliç a mi!

1 petó i una abraçada ben forta!!

No et pots desanimar tan aviat...
Escrius coses precioses i el més important t'agrada escriure, ja sé que els comentaris omplen el cor de somriures, però cada cop és més difícil comentar a tothom. En poc temps, ens hem convertit en una família molt nombrosa i es fa gairebé impossible llegir-ho tot...
No deixis de publicar Alba, això va a ratxes, de vegades estàs en l'oblit i d'altres passes al record més viu.
El teu poema és un petit lament, no és una angoixada tristesa, és una melangia d'un dia gris.
Apa, fem tornar a sortir el sol!
Un petó molt gran i molta inspiració!