confessió d'un secret d'un jove poeta

uaaau em vas snse relats ni comentaris.. kina feinada! xD dirte q weno feia unmun q no em pasava per aqui i esu q aki stic de nou.. xD per ser una lectora mes ja sas!^^ ains.. esu dirte q ets un modest de la ostia! ets bo i no neguis la evidencia..xDD

m'encanta...

Osti noi, ja hi tornem a ser amb la teva modestia i lloances a tercers...
Ai Capdelin, poeta dels poetes, les teves confessions de dia a dia son les mes belles mirades al mon, son la vida feta paraula palpable i les experiencies descrites amb el cor.

L'altre dia vaig llegir un comentari que et deia que treus poemes de qualsevol raco i tema, i es que es cert; pero a sobre ho fas amb l'elegancia del tema mes liric i recorregut, pero sempre amb metafores i paraules innovades i innovadores.

No se com donar-te les gracies per la inmerescuda presencia al teu poema; es ben be que ets un tros de pa sense remei.

M'encanta saber que no t'atures, que no t'asseques, que trobes en cada mirada una infinitat de poesia.
Gracies per escriure i per seguir escrivint...

Una abraçadassa, poeta!

m

i sincerament t'ho dic, amic poeta primitiu...

que sóc l'essència que tu has composat autènticament i poèticament en cada un dels teus immensos versos...

i sóc encara a mils de voltes de llum i felicitat,
ja que aquest teu sincer i humil poemàs, ens demostra una capacitat descomunal de creació.

Existeixen els manaments, que van ser creats per a una religió en la que no crec...

però també existeix el Josep Maria Capdevila/Capdelín, i aquest és l'autèntic Deu de la poesia... i repeteixo : que jo no crec en cap religió, però crec en ell com el que més... i tu ho saps

perquè sé que saps que sabem què significa POESIA PRIMITIVA-en estat pur-

I ara vull poetitzar-te company unes senzilles paraules... i sinceres :

gràcies per fer-me present en el teu poema,
encara que malgrat els esforços per expressar-te com em sento, no crec que mereixi ser-hi... i és que tens un talent immesurable...

de totes maneres, gràcies!!!!

UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!

que tots els que intentem fer poesia omplim els nostres versos de lectures alienes, "de tots els poetes que vam llegir ahir".
Només alguns - tu entre ells - aconsegueixen interioritzar aquestes lectures, crear el seu propi univers poètic i, això és el més difícil, expressar-lo amb els mots adients.
Una abraçada

No sé pas si un molt jove poeta o què, però ets un POETA i amb una capacitat molt gran per una poesia tant és d'una temàtica transcendent o bé d'una anècdota. Tan se val!!
El que sí que sé és que aquest poeta que s'ha fet, "gràcies a tots els poetes que vas llegir", ara n'és un més

Felicitats per aquest poema!

Una abraçada.

Quin poema!!!
"que els poemes no van sortir de mi, són la veu de tots els poetes que vaig llegir ahir."
Què bonic!! De veritat!! M'agrada motíssim!

Més aviat aquest poema es podria anomenas... confessió d'un jove poeta, humil, sincer, imaginatiu, bona persona, i molt bon poeta!!!

Un petonàs!!

Anna

pero com deia la Brideshead de qualsevol cosa en treus una poesia.

M'encanta!

Equinozio

Mostra una gran autoestima, és divertit i és força realista. M'agrada.

Quin ensurt...
Què hi faig dins del poema?
Jove poeta que jugues a construir nous mons amb les paraules, a flairar sensacions entre les ombre i les llums, a dibuixar sentiments amb expressions abstractes.
El teu estil no té res a veure amb res ni ningú, ets una mena de trobador romàntic de l'edat mitjana reencarnat en místic subrealista i explorador intergalàctic.
Recoi, quin embolic que m'estic fent...
Es que no sé com descriure't, ets fantàstic!

Moltes gràcies company, no sé que dir, se m'han acabat les paraules!

Capdelín, ja m'ho pensava, m'ho temia, però avui me n'he adonat.... no tens aturador, el teu talent va més enllà de tu mateix... i no voldria pas pensar que creus que t'ensabono, si has llegit algun comentari meu a algú altre, espero que hagis vist que no regalo paraules boniques només per regalar. De qualsevol tema que et proposis, en treus poesia, art, meravelles,.... i aquesta "confessió" no podia ser menys, naturalment. A part de ser un homenatge grandiós als tres amics relataires, és un poema magnífc per la seva senzillesa, per les paraules tan qüotidianes que has emprat, i sobretot, per aquest sentiment tan gran que has sentit en llegir altres autors i que t'ha dut a transformar-lo en un agraïment apassionat.

Vols que et faci una confessió jo? doncs que m'embadaleixo, no solament llegint els teus poemes, sinó que també llegint els comentaris que fas als relataires .... de vegades, em quedo més amb les teves paraules que amb el relat en si.... Tens un domini tal del lèxic, de les expressions, de copsament del que l'autor ha volgut dir que, deixem dir-te que m'admiren profundament. Sense anar més lluny, el teu darrer comentari a un poemeta meu, val molt més que el text.... treus essència i contingut d'on potser no n'hi ha gaire, i és que a sobre..... ho encertes tant!

Bé, Capdelín, suposo que no cal que et digui que és un autèntic plaer llegir-te, oi?

Una abraçada. Ets fabulós!