Somriu somriu

Un relat de: Tenderness

Somriu somriu. Ara sí, ara no, ara no ho sé. Ahir, avui, demà... ara aquí, ara allà.. Prou! Aturem-nos i pensem. No no.. no em miris amb mala cara, mantingues-la neutral, es que sinó em fas mal... explica'm, passa't el dia parlant si cal, però fes-me entendre la veritat. Es que encara no ho comprenc.. no me n'adono.. no sóc conscient.
Somriu somriu.. però després remuga, i per què? Que si això, que si allò, ara sí, ara no, ara no ho sé.. però que?? Com ho interpreto? Primer rondines, després t'hi veig rient.. ahir, avui demà.. sempre diferent. Aclareix'm-ho, però que sents?? Amb qui et recolzes, amb mi o amb qui? Ja no se què penses, perquè vas canviant... ara aquí, ara allà.. ara crec en tu, ara no.. ara l'insulto, ara li faig un petó, em queixo, li llenço una flor..
Seré jo? Mira que prou voltes li dono a les coses.. marejades les tinc ja.. ja veus com tinc el cap, però digues-me amiga, ara em veus cruel? Perquè puc arribar a ser-ho però no maliciosament. Jo només penso i penso.. somric o no, o ara si o ara no.., ahir, avui i demà. Continuem amb el joc?

Comentaris

  • el joc...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-05-2005 | Valoració: 10

    de l'intermitent... ara sí, ara no... el joc de la margarida, sí, no... el joc del canvi, de l'humor, del malhumor... del cim i del pou... del tic-tac i del tac-tic... segons el rellotge, el temps, el dia... pluja i sequera, petons i mirades que esberlen... el joc!
    un petó i una abraçada!

  • OSTRES!![Ofensiu]
    lily | 28-05-2005

    Hola ana, escrius d'una manera gnial, expreses un sentiment tan apassionat que a cops me'l faig meu i em deixo portar per les teves paraules, me les faig meves i les sentu en mi, deixes anar part de la teva magia, de debo, escrius de conya, no paris, deixa que els teus sentiments et guiin, que les teves mans llisquin per sobre el paper... que el teu talent m'ipregni cada somini... seguiex endavant... lily

  • I somrius[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 24-05-2005 | Valoració: 10

    ....perquè avegades intentem amagar quelcom que tenim retingut tot akest temps, jo et demano, que mostris realmen que tempipa, i que aveura si saps del cert que es veritat i no...

    Petons i abraçades