ho sento

Un relat de: Leyre

Sona el despertador i sóc incapaç de recordar si és la primera o la vuitena vegada que ho fà (a la pròxima miro quina hora és). Sense deixar-me temps per rependre el son, el so agut i repetitiu em martiritza de nou - les 8:15. És tard. Faig tard!
No tinc temps més que per dutxar-me fugàçment. Engego l'aigua, entro, i, sense adonar-me, m'abandono a l'aigua...
Merda! És molt tard. Faig molt tard!
Començo a vestir-me i quan ja casi estic passo per davan un mirall i m'horroritzo amb els pantalons escollits. Mel's cambio. Em torno a mirar. Ara no m'agrada el jersei. Em poso una camisa. Em miro. No. I si em poses faldilles? Haig de buscar unes mitges. Tinc les mitges. Em miro. M'agrada.
Començo a preparar les coses per anar a la facultat (ja fa 10 minuts que ha començat la classe). M'enrecordo que avui em quedaré a dinar allà. Vaig a la cuina per endur-me alguna cosa feta que hi hagi per la nevera. No hi ha res. Em faré una amanida ràpida...
Agafo l'enciam, el tallo a troços i el poso en un vol amb aigua per netejar-lo. Em ve de gust tonyina. M'obro una llauna i el barrejo amb trossetes de cranc confitat. Rento uns quants tomàquets (cherry) i els tallo per la meitat. mmhh.. ahir vem comprar anous, m'en poso unes poques i ho tanco tot dins un "tupper". Amb tan de menjar m'ha entrat la gana.
Em preparo un café ràpid i quan obro l'armari per agafar una galeta... veig que hi ha pa de motlle integral, i amb cereals! No m'en puc estar i em preparo una torrada amb pernil dolç. Miro el rellotge del microones i m'esgarrifo veient que faig mitja hora tard i encara soc a casa.
Em rento les dents, em pentino de qualsevol manera i baixo corrents les escales. A mitg baixar me n'adono que tenia que agafar un arxiu de l'ordinador per poder imprimir uns plànols. Torno a entrar a casa.
Engego l'ordinador, em grabo l'arxiu i no puc evitar donar una ullada al correu electrònic. Tinc uns quants missatges absurds i sense voler em poso a llegir un d'aquells tests que m'a enviat un amic. Es pot saber que faig ??!!
Apago l'ordinador, em carrego tot el seguit de tubs i carpetes que m'acompanyen incondicionalment i em pujo a la bici preocupada per la meva facilitat en perdre el temps.
Vaig tan ràpid que me'n adono que m'he deixat el dinar a la cuina a mitg trajecte. Es igual.
Quan arribo al carril bici de la Diagonal em poso els cascos per escoltar música. Sense voler disminueixo el ritme i me n'oblido de les presses. Que més dona que arribi tard amb el dia tan fantàstic que fa!
la inconsciència s'apodera de mi, i de cop, m'aturo en un banc i em poso a escriure un vers que m'acaba de venir al cap. Ja que hi sóc em faré una cigarreta...
Acabo, pregunto l'hora al noi del costat i ... una hora tard! M'agafen remordiments de consciència i em poso a pedalejar com una deseperada. les faldilles no han estat una bona idea.
Arribo suada, despentinada i... MOLT TARD!
Entro a classe demanant disculpes amb la mirada i veig el meu company de pràctica assentat davant l'ordinador amb cara de cansanci per culpa meva. M'assento al seu costat i només se m'acud dir-li:
- ho sento
- t'has tornat a dormir, no?
- mmhh... sí.

Comentaris

  • Bonissim![Ofensiu]
    Amanda | 29-04-2006 | Valoració: 10

    Si, si! Ja que arribes tard, que importa si perds més temps, no? M'ha agradat molt, és divertit i alohora penses que tu també saps fer coses semblants... Molt bo!

  • buuff[Ofensiu]
    Tenderness | 23-05-2005 | Valoració: 10

    molt bona! jaja fas tard però es que sobre t'entretens!! m'has fet posar nerviosa i tot.... mira que jo també soc d'aquestes.. (o potser no tan..) :D

    1 abraçada!

  • Esta molt wapo![Ofensiu]
    Inflamable | 23-05-2005 | Valoració: 10

    És un relat que, mentre vas llegint et vas imaginant-ho tot tal i com passa, simplement perquè algun cop ho has viscut. Molt ben relatat, m'ha agradat molt!! una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Leyre

7 Relats

17 Comentaris

21462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40