mmm.. gust estrany

Un relat de: Tenderness

Ulls closos, records borrosos que es passegen sota les ombres de la seva memòria… el seu cos immòbil al costat d'aquesta ridícula finestra que subtilment il·lumina l'habitació. Espasmes que recorren el seu cos fent-lo sacsejar.. no té control. Al més sensible so, tremolor.
Assegut en un racó, al racó més fosc de l'habitació.. no és molt extensa.. però en ella es perd en la foscor.. amb el dit comença a resseguir el terra, a resseguir aquelles taques de sang ja seques. Marcades amb odi, amor, descontrol.. les recorre una a una amb expressió perduda, mirada absurda...
mmm.. gust estrany.. contínua. Somriure irònic, ulls sarcàstics.. tornem a començar. Ups.. això punxa.. comença a sagnar. Amb el seu dit ferit comença a dibuixar.. començant per la boca.. deliciós.. la calidesa de la sang.. continua amb el coll, baixant pel pit i aturant-se al melic.. aquesta escalfor.. li fascina, és excitant.. però de cop s'atura.. el cos es tensa, els ulls s'allunyen.. un calfred al seu cos.. fredor.. tremolor.. s'arronsa tot ell, cobert de sang, en posició fetal.. s'agafa les cames i amb els genolls es pressiona la panxa.. el cap ajupit, tot arraulit, comença a balancejar-se.. una i altra vegada.. tatarejant una cançó, qui sap si se l'ha inventada.. comença a pujar el to.. al compàs de la música que augmenta i accelera acompanyada de fortes convulsions.. fins que es paralitza, un crit ensordidor... silenci de nou

Comentaris

  • el gust de la...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-05-2005 | Valoració: 10

    soletat... que acabarà menjant-se ella a ella mateixa... sola... segura de què? parets fortificades que la protegeixen... de qui? potser ella és la seva pitjor enemiga... asseguda en un racó d'any... són els somnis la seva defensa...? o la seva mort...
    m'ha encantat aquesta difuminació, abstracció... que t'obliga a reflexionar...
    ptons i abraçades