Ànimes sense ànima..

Ànimes vaguejant per la nit sense cap destí
Ànimes que un dia foren cossos i ara esperit
Ens abracen ploroses, s'interposen pel camí..
Mentre el meu cos nu avança pel passadís..

Elles em palpen, m'acaricien sense sentit..
Intentant aferrar-se a mi, fugir del destí..
Destí que les ha condemnades a viure així

Sota el suau murmuri, un fi xiuxiueig
Sento com ploren, demanen compassió, ningú es compadeix..

I de mentre anirem tirant.. mirant endavant..
Sota la mirada malfiant, fins que ens maleeixin..
I formem part d'elles.. en un món derrotat.