Em sap greu..

Un relat de: Tenderness

Sap greu…. És desagradable.. és trist… avui després d'uns quants dies de patiment i altres de dubte he aprovat el batxillerat... m'he alegrat molt.. m'han vingut ganes de plorar de l'emoció.. però he pensat.. no ho facis perquè qui vindrà a alegrar-se al teu costat i t'abraçarà? (algú ja m'ha abraçat i s'ha alegrat.. :')) les llàgrimes no han acabat de sobrepassar la frontera entre la profunditat i la buidor...
I perquè dic això? Perquè en aquest món un no es pot expressar... es demana molta sinceritat sempre, però sinceritat que dius, ostia que reps (no literalment...) i llavors omple't de sentiments fins que no puguis aguantar.. retent-t'ho tot.. posa't malalt.. però ni se t'acudeixi expressar-te que rebràs... ni una paraula que pugui ser identificada que sinó.. pistola a la mà...
Jo he tingut que reconèixer moltes coses que he fet... i lamentar-me.. perquè a vegades un no és conscient del seu comportament.. i reconec que a mi em passa moltes vegades.. i això és el que passa... però el problema és que un no sap adonar-se d'allò que fa ell.. i la seva reacció és sentir que algú menciona el seu nom i l'ataca a més no poder.. però el millor de tot és que quan dius les coses és perquè ho necessites.. no estàs bé.. et fan sentir més malament.. autodefensa vaja.. i ho trobo molt trist..
Qui llegeixi això i es senti identifica't.. descarregueu les vostres armes... deixeu la ment en blanc... i ara, poseu-vos a pensar.. però no.. no us poseu dins vostre perquè no en farem res.. res canviarà.. sinó a la situació d'una altra persona i mireu-vos, observeu-vos.. però no! No amb el vostre cap! Sinó amb la ment de l'altre.. però no! No t'influenciïs amb la teva manera de pensar.. sinó de l'altre.. la cosa no canvia? Doncs no sé que fer.. suposo que ja som prou madurs.. o potser no? Potser encara hem d'acabar de madurar.. continuar madurant.. (al tanto! Que dic hem.. no us exalteu..)
Trobeu absurd això que dic? Perquè jo ho trobo molt important.. tant important que em fa mal.. "pos buenu"? doncs val.. ara mateix (al tanto , que dic ara.. qui sap demà..) desitjaria marxar.. anar-me a Barcelona d'una vegada i oblidar-me de tot ja.. no perdó.. de tot no.. no haig de generalitzar.. que hi ha molta gent que me l'estimo molt, encara que no ho digui.. perquè no diré t'estimo a cada cantonada.. sinó que amb un somriure o una mirada ho mostraré..
Només demano comprensió.. (ara em fa gràcia perquè porto força temps demanant comprensió..) i no la demaneu vosaltres.. no us lamenteu més que jo i fer-me enfonsar més en la merda.. no m'ataqueu brutalment per autodefensa.. perquè ja n'hi ha prou crec.. que no us importa res? Llavors encantada de conèixer-vos.. he estat molt bé excepte alguns moments d'autodefensa que ha acabat amb nosaltres..
I sí.. ompliu-vos de ràbia si voleu.. em demostrareu el que us dic jo.. que en aquest món un no pot expressar-se per sentir-se millor..

Comentaris

  • Són coses que no puc soportar...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 16-06-2005 | Valoració: 10

    ...aixó de criticar, a les espatlles, es quelcom que sobrepasa els meus límits, pe`r això odioq ue t'ho facin a tu Tenderness, que segur que no t'ho mereixes. a aquesta gent se li ha de deixar les coses ven clares o millor, fer com si fosin invisibles, que segurament ten la ànima tan negre, que sols els hi queda desapareixer.
    un relat magnífic, like always!


    Petons i abraçades

  • has acabat...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-06-2005 | Valoració: 10

    el batxillerat i tens la select als teus peus o tu als peus d'ella... un pas més... i hauràs acabat una etapa important...
    i maduraràs de cop... et faràs gran... i podràs queixar-te i cridar i vomitar... i no estràs pendent si hi ha algú a la vora per escoltar-te... cridaràs i prou i et buidaràs d'aquesta dependència crònica dels altres...
    ànims!
    que tinguis sort en les exàmens d'aquí cinc dies...
    i et felicito!!! medalla d'or!!!
    un petó i una abraçada!!!
    i no et sàpiga greu... qui no s'ha equivocat?
    Han pujat de preu els somnis?