El teu relat de frases telegràfiques em fa pensar sobre quan un/a no té les coses clares i no sap amb certesa què és el que vol ni el què li està passant, i s`intenta posar forma als pensaments a través de paraules i frases que no acaben de desenvolupar-se. Els dubtes porten a la por... o serà la por que porta als dubtes? No sé... S`ha de ser molt sincer amb un mateix per saber la resposta i per deixar que les paraules, que són reflexes de les emocions, flueixin amb més soltura i seguretat aportant la solució al dilema que transmets.
M`ha agradat el teu escrit, transmets molt bé el bloqueig que provoquen els dubtes i la incertesa. Una abraçada.

dins la meva curta (llarga) vida el despertar-me aviat, molt abans del que toca, ha estat una mena de ritual per a mi. Els primers minuts del dia quan et lleves del llit però no despertes del tot sempre els he trobat molt especials. Ja amb 17 anys, quan vaig començar a treballar, sempre em llevaba un parell d`hores abans... els pares em deien que estava boja! sobretot la mare, però no ho podia explicar amb paraules, era un plaer per a mi "perdre" una hora d`embadaliment abans de la feina. I aquest despertar precoç s`ha convertit en un hàbit. La realitat sempre la tenim al nostre voltant, aïllar-nos d`ella ADESIARA (m`ha encantat aquesta paraula gràcies per ensenyar-me-la!) és un goig i alhora, en el meu cas, una necessitat. La hipersensibilitat té les seves coses...
Un plaer i un gust que em comentis! Gràcies

Doncs m`alegro que el tema del meu relat t`hagi servit d`inspiració per fer un nou poema, jo també volia fer-ne un sobre els maniquins però el tema em va atrapar tant que no podia reduir-ho a quatre versos... segur que tu com a maniquí tenies una mirada més lluminosa!

Ah, i Bernard Faucon... no té una mica de fixació amb els maniquins dels més menuts?... és una impressió però hi he vist molta pell de plàstic i pell humana bastant jove... no sóc gens però gens puritana però... i ho deixo així, en punts suspensius...

Salutacions i moltes gràcies per valorar el meu relat!!

Confesso que l`he hagut de llegir dues vegades aquest teu relat... el final m`intrigava, la noia vestida de negre que no parla, quin misteri... podria ser la noia amb qui volia compartir l`eternitat, en aquest cas (si he entès bé el final) podríem dir que desig acomplert! M`ha agradat llegir-te.

I gràcies per comentar-me, tan de bo la fantasia tingui un forat per a tothom.

Salutacions!

Quina descripció d`un moment tan ben feta. M`encanta, fas que es visquin les sensacions d`aquesta mare en primera persona. Un relat molt entranyable i commovedor, m`ha agradat molt! Abraçades.

Quina preciositat de poema... bonic i intens. Res més a dir a part de "uff"!

t`agraeixo el comentari al meu relat, que t`hagi agradat. Dir-te que a mi m`ha agradat aquest escrit teu, sobretot al final quan dius que es miri endins, més enllà del nom... som molt més que un nom, sempre ho he pensat! Molt maco.

La teva reflexió té quelcom diferent que m`ha agradat molt, sobretot quan dius que ets el camí...que bo aquest pensament, i com a partir d`aquest surgeixen noves i diferents preguntes.Alguna estoneta em dedicaré a pensar-hi... si sóc camí qui em transitarà...molt bo!

pd. el que no he entès gens és el títol... Ma t`haig?? segurament se m`escapa alguna cosa però no en tinc ni idea quina és!

i per això no vaig aclucar els ulls... per no deixar-me endur per l`emprenta de la bellesa que ens rodeja, i perquè quan hagués acariciat amb els meus dits les esponjoses crestes de cotó m`hagueren vingut ganes d`atravessar-les i volar-hi més enllà (el que tendeixo a fer massa sovint!:)). Escuet i concís per variar, aquest dia tocava això.
Per cert, el teu comentari ja de per si és un relat en tota regla, has complementat el meu amb el que jo no vaig voler escriure... que bonic!

t`estic molt agraïda pel teu comentari. Sempre escric per a mi, buscant el resultat que més em satisfà i que millor reflecteixi l`impuls que em fa escriure, si un cop aconseguit això, a més, resulta que també satisfà a algú altre per a mi és un immens plaer. Moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada, Anna.

Hola, saps que tu defineixes molt bé què és la poesia? Tot i que no tota la poesia ha de parlar de l`amor... Em dius que no t`aclares sobre la vida en prosa i la vida en poesia del meu poema, jo crec que no s`hi ha de donar masses voltes sobre si les meves frases contenen axiomes absolutistes sobre què és una cosa o l`altre...més que res perquè no n`hi han...
Sols volia expressar un sentiment d`un moment concret. En el meu poema la prosa equivaldria al pensament i la poesia al sentiment (metafòricament), res més.
Pots no fer ni agradar-te la poesia i tenir molt sentiment, evidentment! Hi ha prosa molt emotiva així com hi ha poesia molt freda, i és clar que vida sense poesia pot haver-hi! Però i vida sense sentiments?

Per cert, m`ha agradat el teu poema, és com una oda a l`amor i a la poesia que és una manera sublim (no l`única) d`expressar i reflectir l`amor.

Salutacions i una abraçada!

Jordi, crec que mostres força conciència de la realitat, com sempre recordo que has manifestat en els teus escrits... i la veritat és que en bona part coincideixo amb tu.

Salutacions i una forta abraçada de la srta squitx:)

Proposo que des de Relats en Català afageixin un nou apartat amb la categoria de "Delicatessen", el teu poema hi tindria un lloc d`honor. Preciós, sincerament exquisit.

Abraçades,

Anna

M`ha agradat molt el teu escrit, la teva declaració d`intencions. M`he vist reflectida en els teus versos.
Molt bonic! Una abraçada

Jo un cop em vaig topar amb un ascensor que estava palplantat al costat d`un camí de cabres, sense res més al voltant, tinc foto que ho demostra! I em va deixar completament fascinada... qui? com? quan? per què???
M`ha agradat molt el teu escrit, m`encanta quan la ment divaga i divaga, hi ha tantes coses per pensar i imaginar que és impossible avorrir-se oi?

A seguir escrivint que segur no et quedes mai sense temes! Salut!