Crònica de l'últim viatge a Kansas

Gràcies pels comentaris tot i que he vist alguns que no acaben d'entendre bé el final i faré aquest resum perquè s'entengui bé tot.

El protagonista va de viatge a Kansas i en la seva última nit surt de festa i coneix a una noia, s'ho passen bé i acaben al cementiri de la ciutat on hi ha enterrada la senyora Carrie Nation, un personatge real que va liderar el moviment de la temprança i que anava als bars, on es servia alcohol, amb una destral de mà i una Bíblia a l'altra, dedicant-se a destrossar les ampolles d'alcohol. La inscripció de la làpida que surt al relat també és real, la van enterrar així segons la Viquipèdia, és un petit homenatge a aquesta dona. Però tornem a la història, els dos protagonistes van alcoholitzats i l'esquelet de la Carrie Nation surt de la tomba i els mata. Llavors reneixen com esperits vagant pel cementiri amb els defectes produits al morir: mal de cap (crani esberlat) i veu muda (nou del coll trencada).

Bàsicament és això. Gràcies per l'escalf en forma de comentaris. Salut!

A mi els cementiris de jovenet em feien molta por, ara respecte... Recordo que quan morí l'avi, els oncles em manaren que ho anés a comunicar a un cosins segons del pare que vivíem en una masia a tocar del cementiri. Allí vaig fer-ne cap i com era pels volts de Nadal, xerra que xerra, aviat es féu de nit. I quan ja vaig haver de marxar i tenint em compte d'impressió que em feia haver de tornar a passar pel davant... Vaig engegar a corre com un cavall desbocat costa avall fins arribar a ca meu que estava a un kilòmetre llarg de distància. Aquest relat teu, no m'ha fet por. Jo diria que m'ha fet reflexionar perquè has tocat, no sé pas si a posta o no, un tema mal d'entendre per a la majoria de la gent com és la complexitat de la ment humana un cop traspassat el llindar de la mort. Et recomano un film que visiona alguns aspectes del teu relat. T'hi sentiràs identificat. Salut Nil.
ASTRAL CITY, d'en Wagner de Assis. Està doblada al català.

M'agrada aquest relat.

Al principi tot es presenta bé, amb el passeig de dos enamorats, després l'atac de l'esquelet, i després que es desperta al seu llit recordant poca cosa. El relat és amè i fàcil de llegir i entretingut.

Continua així.

Una abraçada virtual.

Un relat que et posa en tensió des del principi i que fa venir ganes de sortir corrent. En el cas dels protagonistes ja no els hi cal afanyar-se, han passat a un altre plànol existencial, per dir-ho suaument...
M’ha agradat. Gràcies!

Molt bé! Un relat molt ben trenat que manté la intriga i la por tota l'estona. Això és la venjança de la temprança.
Procuraré no anar de nit al cementiri, no fos que sortís alguna virtut venjativa: no sóc perfecta.
Gràcies pel teu comentari!!!
Una abraçada de benvinguda,
Materile

Segur que sí que va ser el darrer viatge a Kansas que va fer el pobre noi.
Bon relat de terror, Lledarat!

M ha agradat molt el teu relat. he passat una bona estona, escriu i jo et llegire. Gracies pels comentaris.

Confesso que l`he hagut de llegir dues vegades aquest teu relat... el final m`intrigava, la noia vestida de negre que no parla, quin misteri... podria ser la noia amb qui volia compartir l`eternitat, en aquest cas (si he entès bé el final) podríem dir que desig acomplert! M`ha agradat llegir-te.

I gràcies per comentar-me, tan de bo la fantasia tingui un forat per a tothom.

Salutacions!

Uf, sort que era producte de l'alcohol! Però baja, m'has fet pasar molta por. El final m'ha reconfortat i espero que la temprança acompanyi força temps a l'esvalotat protagonista. Una abraçada.

Aleix