El que sigui sia

Un relat de: srta_squitx
Enyor; del futur que vaig tastar mentre em sentia embolcallada pels braços de la il·lusió.

Joia; pel goig d`un incipient esdevenir, pels desitjos que vindran i que intentaré atrapar a l`aire com si de juganeres papallones es tractessin.

Desig; dels desitjos atrapats que acariciaré amb fal·lera, però sols per conservar-ne la seva empremta. Llavors, un cop tatuats en el meu ésser, els permetré marxar perquè tornin a ser lliures, perquè puguin batre les seves ales i lliscar pels aires als quals realment pertanyen.

Llibertat; per a voler o no voler, per a retenir o desposseir, per a fer cas de les veus del destí o per a desoir amb rebel·lia el bo i el dolent que està escrit en una suposada fulla de ruta. Lliure per a fer-ho bé en el camí i -per què no?- per a fer-ho malament! Que de l`error l`ànima també es nodreix, i en la trampa del lliure albir no sucumbirà si s`entrega a les experiències del viure entre els altres i per als altres.

Emoció; per l`eclosió de l`estat de crisàlide a... a ves a saber el què! Que el que sigui sia si és així que ha de ser, que quan vingui el que sia que sigui ja hi pensaré!




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35273 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.