Si no fos...

Un relat de: srta_squitx
Si no fos per la foscor que, entre mot i mot,
s`escampa en un mar d`ones salvatges,
en un llac de memòria estancada,
en un riu de corrents oposades,
en una font d`aigua evaporada.
Si no fos per això...

Comentaris

  • El banc[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-02-2018

    Potser és molt obvi, però em recorda al banc del si no fos; tot i que allí les coses no eren tan poètiques: me les tiraria a totes, si no fos que ja no se m'aixeca.

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.