A una lírica torxa

Hola, saps que tu defineixes molt bé què és la poesia? Tot i que no tota la poesia ha de parlar de l`amor... Em dius que no t`aclares sobre la vida en prosa i la vida en poesia del meu poema, jo crec que no s`hi ha de donar masses voltes sobre si les meves frases contenen axiomes absolutistes sobre què és una cosa o l`altre...més que res perquè no n`hi han...
Sols volia expressar un sentiment d`un moment concret. En el meu poema la prosa equivaldria al pensament i la poesia al sentiment (metafòricament), res més.
Pots no fer ni agradar-te la poesia i tenir molt sentiment, evidentment! Hi ha prosa molt emotiva així com hi ha poesia molt freda, i és clar que vida sense poesia pot haver-hi! Però i vida sense sentiments?

Per cert, m`ha agradat el teu poema, és com una oda a l`amor i a la poesia que és una manera sublim (no l`única) d`expressar i reflectir l`amor.

Salutacions i una abraçada!

... amagar el cor és fondre l'amor que hauria de ser d'un metall bonic, i no ser, doncs, automaleable per a desfer-lo.


Sergi : )

Molt bé. Però el decasíl·lab de vegades obliga afer contorsions (excepte en el cas d'Ausias March i no sé si d'altres)

M’agrada el decasíl•lab clàssic català (4-c-6) per la seva musicalitat, i la seva agrupació en forma de sonet perquè és prou extensa per desenvolupar una idea i no tan llarga com per cansar a l’autor i al lector.

Aleshores, tampoc entenc jo la referència a les indirectes a Israel. Si és pel relat Torna Israel !, aquest Israel és en Israel Satienz l’alies d’un relator dels que deixa petja que va plegar sobtadament de RC.

I l’amor, ah la teoria de l’amor !. He començat a fer un poema de mil estrofes, una per cada una de les seves mil cares, però en porto nou i ja me’n he cansat. I encara no he composat la que relata que l’amor també cansa.

Fas sonar bé el sonet. Des del temps en que un sonetista de ses illes voltava per aquí no n'havia llegit cap més de ben fet. Exceptuo a Rautortor que també en fa.
No entenc les teves indirectes a Israel.

M’ha encantat això de l’“amor per l’amor”, estimar la teoria, perquè la pràctica ho espatllaria tot...

Un sonet magnífica ment construït, bellíssim, on s'uneixen la poesia i l'amor. Una forta abraçada. A l'eix