La barca

No ésla primera vegada que ensopego amb una barca varada en un prat. Sembla una mena de metàfora i depén de com t'ho miris inclús té alguna cosa de poesia visual. Primer vaig pensar que li havien posat per abeurar el bestiar, cosa que no deixa de tenir cert regust surrealista, doncs el destí de la barca és totalment oposada pel destí que fou creada, tot i això, aquí està la barca amb matrícula i tot. Després he pensat que potser pertany a un imaginari mariner de secà. Algú que és va veure obligat a deixar la costa i anar terra endins. M'imagino traginant la barca fins la muntanya per deixar-la en un indret ben bonic per poder-ne gaudir els dies d'anyorançaTambé podria ser, encara que molt més difícil, que fos una barca voladora, d'aquelles que si remes de pressa i amb prou força aixequen el vol per dur-te al primer prat amb el que ensopeguen, ves a saber.

Aquestes barques de prat semblen idèntiques, podria ser que totes foren la mateixa? Orfes d'àncora i blanques com un llençol, amb algun detall blau marí per fugir de la monotonia, sense nom, només amb una matricula pintada en Arial irregular del tamany que ningú pot obviar.

M'allunyo del prat del bracet de les meves cabòries marineres quan en el proper prat hi veig aparcada una immaculada banyera sense aixeta però amb un tap de suro encadenat per si de cas. Me la miro i tot plegat em sembla una metàfora...