Foto de perfil de Somuf

Somuf

Barcelona,

14 Relats, 28 Comentaris
19111 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un dia vaig descobrir que feia coses que no tothom podia fer. No em semblava possible. Era una idea que fins llavors havia aplicat als altres:eren ells els qui m'admiraven amb coses que jo no sabia fer. Aquell dia vaig créixer una mica. Des de llavors m'agrada ajudar a descobrir-ho als qui encara no coneixen tot allò que són capaços de fer... com ells sols (o com elles soles, és clar).

Últims relats de Somuf

  • Divorci vacacional

    Somuf - 21-08-2006 - 1029 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La mateixa cançó. mirada, il·lusió. Segles de repetició. Aniversris rutinaris. Sonriures hieràtics. Viatges estàtics. Futurs cavernaris. El final de tota acció. Tu com a passat, present i opressió. Va, canses! més

  • Farta de maltractes!!!

    Somuf - 14-02-2006 - 1337 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No diré qui sóc, però estic farta. Sí, i encara que no escriuré el meu nom estic farta, molt farta. Em sento cansada que m'assenyalin constantment amb el dit i se'm faci complice d'unes històries que expliquen on no hi tinc res a veure, per més que m'hi posin. Visc amb un constant ai al cor. Des de sempre a la família se m'ha tingut com a una més. Sincerament, quan vaig néixer no esperava gaire del meu futur, però tampoc la solitud que m'acompanya. Una solitud molt paradoxal. Ja sé que sempre he tingut al costat altres com jo. I juntes potser hem escrit pàgines que la història no podrà ignorar. Però ni així tinc la sensació haver estat en algun moment compresa, respectada o apreciada. I sempre l'espasa de damocles per sobre el cap, el dit acusador de qui ens colpeja el destí destruint els nostres records, uns records que realment no sé si han arribat a existir... I dalt de tot el sol domina el meu horitzó. Brillant, rectangular, senyor dels meus dies, testimoni del meu dolor. Només d més

  • Danès i musulmà

    Somuf - 10-02-2006 - 1317 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La veritat és que em solidaritzo amb un danès que un dia se li acut fer un acudit en què hi surt una imatge del profeta Mahoma, personatge històric que mereix el meu respecte i que és venerat per molta gent, bàsicament musulmana. I em solidaritzo amb ell, no sé qui és ni massa les seves intencions, perquè només hi vull veure algú que va voler fer sonriure o criticar determinades situacions amb un dibuix que, ho digui qui ho digui, no té la intenció ni de ridiculitzar, ni d'insultar, ni de buscar el sarau que s'ha muntat. Sobretot en un dibuix publicar ara ja fa més de 4 mesos... Reconec que com a cristià no puc criticar, sense que m'esquitxin justament, que el fanatisme religiós arribi als extrems que estem veient en diferents mitjans. Però fins i tot quan hi havia gent, i no fa gaire, que beneïa les execucions i els desmans dels vencedors d'una guerra civil que van fer molt seva. I els efectes perduren quan s'escolten alguna emissora episcopal, propietat dels bisbes, vaja, convidar a més

  • Els teus ulls ja no el veuen

    Somuf - 10-02-2006 - 1281 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els teus ulls ja no el veuen, ni el pateixen, ni el temen. Un instant i tot ha passat, el dolor, el temor, els crits, els cops, els enganys, tot. Primer va morir l'amor, després l'esperança i finalment el futur. L'aire es va omplir de por a una porta que s'obria, a un telèfon que sonava, a una veu temuda, a una vida perduda. I avui ja no veus més dolor. Jeus morta. Com fa temps. Ell potser es lliurarà a una justícia incerta, o potser fugirà, o tal vegada acabarà també amb la seva vida. Quina paradoxa el suïcidi d'un assassí. Primer mata, després mor. La vida no entén la propietat commutativa. Llàstima d'ordre mal entès. Alguns es confessen víctimes del destí. Malaguanyat destí el teu. Els teus ulls ja no el veuen, ni el pateixen, ni el temen. més

  • Un SOS educatiu: necessitem reforços

    Somuf - 20-01-2006 - 1322 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La veritat és que després de més de 20 anys aprenent de molts alumnes, companys i companyes començo a pensar que ja no és qüestió que segueixi aprenent (que ho faré igual), sinó que demani reforços. Sé que aniré contracorrent, però no crec que això d'educar sigui més difícil ara que fa uns anys. Instruir sí, instruir i transmetre coneixements sí que està més difícil, però educar... Educar ja era difícil abans, quan alguns ja es dedicaven al més fàcil: instruir. Els alumnes obeïen per força, les regles del joc eren clares i ningú se sortia de la fila, ni instruïts ni instructors.. La possibilitat de rebre, d'una manera o altra, era tal alta com clara. I la família, bé. Gràcies. I encara hi ha algun instructor d'aquells, encara. Però no ens enganyem, que això no va amb l'edat. Conec educadors que voregen la jubilació, i instructors que, mai millor dit, els queda molta mili per fer... fer. Trista paradoxa. Tanmateix, siguem clars i justos, tinc la sort de compartir aquesta meravellosa fei més

  • Comiat

    Somuf - 30-12-2005 - 1109 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    No vaig ser-hi fins que no em vas somiar. Vaig seguir fugint i em vas deixar partir. Mai he arribat on només jo havia estat. Voldria somiar-te per fugir de mi. més

  • Tan senzill, tan lluny

    Somuf - 29-12-2005 - 1112 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sovint tanco els ulls i no hi veig més clar que el poeta que sotja la nit amb l'esperit caminaire d'un estàtic viatger. Imaginació que mou prou per no anar enlloc més que al punt d'on hem sortit. Descobrir que sempre hem estat al mateix lloc on mai vam voler arribar. Soletat, fera dòcil de la tortura més cruel, companyia ingrata que només ens abandona en el moment últim, descobrint la nostra falsa solitud massa tard. Massa tard. Mai és massa tard quan l'aviat encara no existeix, no és, no viu. Tard o d'hora sortirem del bosc de sentiments amb l'heura social que ens arrapa a la paret, simple mur, de la nostra incertesa, de la turbació produïda en saber que la llum que passa entre el follatge dels nostres pensaments només era un mirall d'aquelles idees que un dia vam voler imaginar en comptes de viure. Tan senzill com obrir els ulls. Tan lluny com mai poder imagirnar el que veurem. Benvinguts a la vida. més

  • És babor qui guanya qui guanya...

    Somuf - 29-12-2005 - 2470 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Fa ja uns quants dies que em picava els dits per no teclejar sobre aquest tema. Però avui ja no ho he pogut evitar. Mea culpa (o no?). Recordo que quan érem petits (i joves també) feiem un joc que començava com el títol del post. Consistia en fer dos grups i cadascun cridava a l'altra cada vegada més fort, tot responent a la frase inicial amb "Estribor qui guanya, qui guanya, estribor qui guanya babor!"). I així fins a seguir augmentant els decibels tot intentant inútilment derrotar l'altre bàndol amb els nostres crits buits d'altra missatge que el de passar l'estona cremant adrenalina i, en més d'un cas, distreient les hormones d'altres funcions més productives (dixit productures). Doncs, això em recorda aquest tema. Quin tema? Ah, sí, doncs el tema aquest del boicot als productes que provenen d'una banda o altra, tot i que reconec que hi ha un bàndol que crida d'una forma més organitzada i forta, fins i tot diria que radien el crit de guerra amb un "és babor quien gana quien gana!" q més

  • Amor segur, amor assegurat

    Somuf - 17-10-2005 - 1474 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    "Vals més mort, amor!" Sí, realment, amb això de les assegurances de vida que altres poden cobrar si finem, i les hipoteques que hem de pagar si som vius... potser té raó la meva amiga quan li deia això al seu estimat marit mentre aquest assentia tot procurant no ennuegar-se amb el cafè, no fos que pugés de valor de cop... més

  • Torna

    Somuf - 17-10-2005 - 1154 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Més enllà del darrer turó, més lluny que el final de qualsevol distància, més amunt que el sostre del somni més lluent, més roent que el foc d'un desig proper, més innocent que el primer pensament d'un nen, més simple que el forat on s'escolen les frustracions, més humil que el darrer servidor del servent més pobre, més abatut que la derrota d'un cor cansat de lliutar, així, i més, em sento avui si tu no hi ets. més

  • Maltractes sense vida

    Somuf - 14-10-2005 - 1094 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Silenci. Ja no sent sinó el record. La quedat mig oberta. Silenci. Ja no sent sinó el record. La quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir. Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els rfebles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòvils, sense esma de partir. Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patimet, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida. Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura. Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat. Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir més

  • Hi ha dies que semblen nits

    Somuf - 14-10-2005 - 969 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha dies que semblen nits. Et lleves i se't tanquen els ulls. Obres els ulls i no vols mirar. Mires i no t'ho creus. Creus que és millor la nit. Són dies plens de nit. La realitat és un solstici de desig. Un hivern despullat. Una mirada freda que escalfa el gel del record. Sí, escalfar amb fred. Nit diurna. Me'n torno al llit. Aviseu-me quan surti el sol. Presenteu-me'l. Feu que cremi el meu passat. Il·lumni el meu fotut futur. Però el sol mai m'ha somiat. Negra nit del meu dia que no comença. Mai es fa fosc. Sempre és fosc. Foscor. Dia. Nit. T'enyor. més

  • Tard

    Somuf - 14-10-2005 - 944 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Sentia soroll. Trons. Lamps. Ni un núvol. Ni una llum. Ni un silenci. I de sobte. Prou. Vas obrir els ulls. Em vas veure. Pau. més

  • Una immigrant més

    Somuf - 11-10-2005 - 2501 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Va néixer en un petit poblat, dins una petita illa. Als 14 anys el cap de la tribu, en diríem que el cacic, la va fer casar amb el seu fill. Al 16 ja havia perdut una criatura (va néixer cega i va viure poc) i ja havia tingut un fill. Als 20 va fugir una nit fosca com la seva vida per no tornar mai més. En arribar a l'illa més gran de l'arxipèlag va obrir els ulls i durant un temps va descobrir alguns colors, fins que novament, el passat la perseguia, tot es va tornar blanc i negre. Va haver de fugir de nou. Aquest cop cap al continent. Deixava enrera un passat que s'hagués estimat més no viure. De fet, un cop va tocar terra, va prometre's no tornar a parlar-ne en molts anys. Van ser molts, certament. Els records estaven tintats de por, d'humiliacions, de silencis... Però se'n va sortir. Ella se'n va sortir mentre altres s'ofegaven en un mar de desesperança. Els seus petits ulls, sempre brillants, van viure molts colors en els anys següents. Amb ajut de bona gent, treballant i navega més

Últims comentaris de l'autor

  • Somuf | 01-04-2008 | Valoració: 9

    Hola Drizzle, realment ha estat gràcies al teu nou misstge que he entrat per aquí després de gairebé dos anys. Ha estat agradable fer-ho per llegir el teu relat, la teva història viscuda. Realment... corprèn.
    M'agradaria comentar més, però el temps mès fugisser. Tornaré, i espero tornar a llegir-te...
    Gràcies per compartir tant.

  • Somuf | 25-01-2007 | Valoració: 9

    ...capaç de tot.

    Segueix caminant i coneixent senderons.

    Gràcies per llegir-me

  • Somuf | 06-02-2006 | Valoració: 9

    Bona de debò. Res és el que sembla i tot se sembla ben mirat. Un petit detall obviat fins al final i la nostra imaginació es deixa menar cap a on una mà habil i una paraula justa vol i desitja. Sort que ha estat un relat curt, cinc segons més aguantant la respiració i hagués arribat a veure com es treia el casc.
    Gràcies.

  • Somuf | 18-01-2006 | Valoració: 10

    Seguir llegint és un plaer.Només que no sé si prefereixo el que dius o el que insinues. Quan surti del dubte t'ho faré saber. Mentre en seguiré gaudint (espero!).

  • Somuf | 18-01-2006 | Valoració: 10

    Seguir llegint és un plaer.Només que no sé si prefereixo el que dius o el que insinues. Quan surti del dubte t'ho faré saber. Mentre en seguiré gaudint (espero!).

  • Somuf | 13-01-2006 | Valoració: 10

    Sí la dita és certa, ens enganyen com a xinesos que són. Però tornant a la dita i al teu discurs, hi ha xinesos sense els ulls axinats i que ronden fa generacions per aquí que ens enganyen molt més i des d'uns bazars anomenats bancs, caixes d'estalvis i altres esglésies de darrera generació que el capitalisme es va encarregar de muntar.

    Si els xinesos venen barat i legalment (i si no m'ho expliqui algú), no serà que hi ha qui fins ara ens ha estat prenent el pèl venen al que no tocava?

    Per què s'han abaixat els preus dels CDs?
    Per què s'abaixa el preu del tabac?
    Per què la inflació no va exclatar quan 100 PTA van passar a ser 1 €?

    En fi, la meva ignorància no em permet de seguir (i sobretot el meu temps), però realment... ens enganyen com a xinesos.

  • Somuf | 26-12-2005 | Valoració: 8

    Realment he gaudit del teu comentari i coincideixo en bona part de tot el que hi dius. Menys política i més cava. Però compte amb el cava (si condueixes, no beguis). Ho dic perquè aquests que volen conduir cap a la independència convidria que tinguessin en compte vigila no només amb el cava, que ja se'n surt sol, sinó amb altres coses molt més importants.
    He escrit al respecte i estic pendent de publicació. Ja em diràs la teva Antonio si ho creus convenient.
    Una forta abraçada i bones festes.

  • Somuf | 26-12-2005 | Valoració: 8

    Realment he gaudit del teu comentari i coincideixo en bona part de tot el que hi dius. Menys política i més cava. Però compte amb el cava (si condueixes, no beguis). Ho dic perquè aquests que volen conduir cap a la independència convidria que tinguessin en compte vigila no només amb el cava, que ja se'n surt sol, sinó amb altres coses molt més importants.
    He escrit al respecte i estic pendent de publicació. Ja em diràs la teva Antonio si ho creus convenient.
    Una forta abraçada i bones festes.

  • Somuf | 14-10-2005

    Silenci. Ja no sent sinó el record. La porta ha quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir.
    Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els febles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòbils, sense esma de partir.
    Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patiment, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida.
    Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura.
    Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat.
    Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir junts un futur.
    Futur? Fotuda. I enganyada,. I rendida davant una realitat que no és sinó l'antítesi de tot allò que un dia va gosar somniar.
    Somniar? Fugir.
    Fugir enganyada en l'estada temerosa en un pis fotuda per no poder fugir.
    Tot per no partir en vida ver la segura propietat d'un futur.

  • Somuf | 14-10-2005

    Silenci. Ja no sent sinó el record. La porta ha quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir.
    Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els febles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòbils, sense esma de partir.
    Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patiment, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida.
    Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura.
    Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat.
    Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir junts un futur.
    Futur? Fotuda. I enganyada,. I rendida davant una realitat que no és sinó l'antítesi de tot allò que un dia va gosar somniar.
    Somniar? Fugir.
    Fugir enganyada en l'estada temerosa en un pis fotuda per no poder fugir.
    Tot per no partir en vida ver la segura propietat d'un futur.

  • Somuf | 14-10-2005

    Silenci. Ja no sent sinó el record. La porta ha quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir.
    Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els febles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòbils, sense esma de partir.
    Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patiment, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida.
    Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura.
    Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat.
    Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir junts un futur.
    Futur? Fotuda. I enganyada,. I rendida davant una realitat que no és sinó l'antítesi de tot allò que un dia va gosar somniar.
    Somniar? Fugir.
    Fugir enganyada en l'estada temerosa en un pis fotuda per no poder fugir.
    Tot per no partir en vida ver la segura propietat d'un futur.

  • Somuf | 14-10-2005

    Silenci. Ja no sent sinó el record. La porta ha quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir.
    Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els febles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòbils, sense esma de partir.
    Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patiment, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida.
    Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura.
    Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat.
    Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir junts un futur.
    Futur? Fotuda. I enganyada,. I rendida davant una realitat que no és sinó l'antítesi de tot allò que un dia va gosar somniar.
    Somniar? Fugir.
    Fugir enganyada en l'estada temerosa en un pis fotuda per no poder fugir.
    Tot per no partir en vida ver la segura propietat d'un futur.

  • Somuf | 14-10-2005

    He triat aquesta història real de la meva àvia perquè és la d'algú que marxa del lloc on neix i marxa a una altra terra que, si no gaire diferent, ja no és el seu poble. Les causes per les que va marxar no pretenen criminalitzar ningú, ni tampoc esdevenir universals. Cadascú és cadascú. I igual que mai criminalitzaria els habitants de Nigèria, Perú o Romania per tenir una gran quantitat d'immigrants a BCN (quina cosa tan absurda, no?), menys he volgut malparlar d'una terra mallorquina que m'acull els estius des fa més de 40 anysa ca la família. Tanamateix, omés pretenia, fer entendre potser ho he fet molt malament, que migrar, per una raó o altra, és una activitat natural a l'ésser humà (el que no són tan naturals sempre són les causes). Salutacions Conxa i visca la Terra (la que sigui).

  • Somuf | 13-10-2005



    Sí, quan llegeixo, i no és el cas de l'Alícia, que es fa un ús despectiu (i despreciable) d'algunes paraules no puc si no pensar en el seu contingut oblidant la seva intenció. Com ve deia algú... els xarnegos d'abans són els nouvinguts d'ara. Doncs quan veig com són tractats no puc si no sentir-me. Al cap i a la fi l'àvia de la meva besàvia per part de pare era de Huanajuato, Mèxic, descendent d'asteques. I es va casa amb un anglès. I veient el que fan alguns catalans de socarrel (no estic segur del que vol dir això o a què hi dóna dret...), em sento més asteca, eivissenc que indígena d'aquest país. Tot i això, potser és la meva forma de ser català: viure en mi els meus avantpassats, ara i aquí.
    Si en voleu més http://www.noesaixocompanys.blogspot.com/

  • Somuf | 13-10-2005



    Sí, quan llegeixo, i no és el cas de l'Alícia, que es fa un ús despectiu (i despreciable) d'algunes paraules no puc si no pensar en el seu contingut oblidant la seva intenció. Com ve deia algú... els xarnegos d'abans són els nouvinguts d'ara. Doncs quan veig com són tractats no puc si no sentir-me. Al cap i a la fi l'àvia de la meva besàvia per part de pare era de Huanajuato, Mèxic, descendent d'asteques. I es va casa amb un anglès. I veient el que fan alguns catalans de socarrel (no estic segur del que vol dir això o a què hi dóna dret...), em sento més asteca, eivissenc que indígena d'aquest país. Tot i això, potser és la meva forma de ser català: viure en mi els meus avantpassats, ara i aquí.
    Si en voleu més http://www.noesaixocompanys.blogspot.com/

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: