Danès i musulmà

Un relat de: Somuf

La veritat és que em solidaritzo amb un danès que un dia se li acut fer un acudit en què hi surt una imatge del profeta Mahoma, personatge històric que mereix el meu respecte i que és venerat per molta gent, bàsicament musulmana. I em solidaritzo amb ell, no sé qui és ni massa les seves intencions, perquè només hi vull veure algú que va voler fer sonriure o criticar determinades situacions amb un dibuix que, ho digui qui ho digui, no té la intenció ni de ridiculitzar, ni d'insultar, ni de buscar el sarau que s'ha muntat. Sobretot en un dibuix publicar ara ja fa més de 4 mesos...
Reconec que com a cristià no puc criticar, sense que m'esquitxin justament, que el fanatisme religiós arribi als extrems que estem veient en diferents mitjans. Però fins i tot quan hi havia gent, i no fa gaire, que beneïa les execucions i els desmans dels vencedors d'una guerra civil que van fer molt seva. I els efectes perduren quan s'escolten alguna emissora episcopal, propietat dels bisbes, vaja, convidar a la santa creuada contra els nacionalismes perifèrics en nom de la (sagrada) unitat de la Pàtria (en majúscules, com Déu). No vull pensar que passaria si aquesta ràdio fos d'un grup d'Imans i des de les seves ones es defensés el retorn a un Al-Andalus culturalment molt superior a les essències copenianes (que no coperniquianes, ja que per alguns la terra encara és plana, com el seu encefalograma...). Bé, doncs malgrat això, la veritat és que fins i tot en aquestes èpoques més fosques hi havia cristians que dissentien i desaprovaven aquestes accions, tot i que privadament sovint (la dissensió i el càstig caminaven plegats). Així doncs, no veig just posar en el mateix sac tots els musulmans. Al cap i a la fi, habiten uns països on els seus governs se semblen a alguns que vam patir per aquestes contrades no fa tan de temps, i per tant dissentir del fanatisme oficial pot fer perillar les seves vides. De fet, si se'm permet, quan va morir Franco van desaparèixer molts franquistes. Espero que no hagi de morir ningú, però d'alguna manera... no tothom sembla ser igual tampoc per aquelles contrades orientals.
Per això, avui, em sento musulmà. Un musulmà que potser no s'atreveix a fer bromes amb el seu profeta, però que considera més important apartar la seva religió de l'11-S, o de l'11-M, o de qualsevol forma de violència. Perquè l'Alcorà, com la Bíblia dels cristians, diu el que volguem sentir, tot depèn de la pàgina que triem i, naturalment, de qui ens la interpreti. Un musulmà que no atacaria cap ambaixada ni actuaria amb cap tipus de violència, sinó que simplement se sentiria dolgut per un acudit que preferiria que no existís, però que entendria que al món només ofèn qui pot, no qui vol. I que amb tanta Guerra Santa és fàcil que facin caricatura fins i tot del que tenim prohibit representar (les imatges d'Alà i el seu profeta).
Musulmà i danès... mala peça al tel·ler pels temps que corren o, per què no, un futur imperfecte... avui. Temps al temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Somuf

Somuf

14 Relats

28 Comentaris

20617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un dia vaig descobrir que feia coses que no tothom podia fer. No em semblava possible. Era una idea que fins llavors havia aplicat als altres:eren ells els qui m'admiraven amb coses que jo no sabia fer. Aquell dia vaig créixer una mica. Des de llavors m'agrada ajudar a descobrir-ho als qui encara no coneixen tot allò que són capaços de fer... com ells sols (o com elles soles, és clar).