Cercador
Tots els relats de Somuf
Divorci vacacional
Somuf - 21-08-2006 - 1102 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutLa mateixa cançó. mirada, il·lusió. Segles de repetició. Aniversris rutinaris. Sonriures hieràtics. Viatges estàtics. Futurs cavernaris. El final de tota acció. Tu com a passat, present i opressió. Va, canses! més
Farta de maltractes!!!
Somuf - 14-02-2006 - 1402 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 1 minutNo diré qui sóc, però estic farta. Sí, i encara que no escriuré el meu nom estic farta, molt farta. Em sento cansada que m'assenyalin constantment amb el dit i se'm faci complice d'unes històries que expliquen on no hi tinc res a veure, per més que m'hi posin. Visc amb un constant ai al cor. Des de sempre a la família se m'ha tingut com a una més. Sincerament, quan vaig néixer no esperava gaire del meu futur, però tampoc la solitud que m'acompanya. Una solitud molt paradoxal. Ja sé que sempre he tingut al costat altres com jo. I juntes potser hem escrit pàgines que la història no podrà ignorar. Però ni així tinc la sensació haver estat en algun moment compresa, respectada o apreciada. I sempre l'espasa de damocles per sobre el cap, el dit acusador de qui ens colpeja el destí destruint els nostres records, uns records que realment no sé si han arribat a existir... I dalt de tot el sol domina el meu horitzó. Brillant, rectangular, senyor dels meus dies, testimoni del meu dolor. Només d més
Danès i musulmà
Somuf - 10-02-2006 - 1391 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 3 minutsLa veritat és que em solidaritzo amb un danès que un dia se li acut fer un acudit en què hi surt una imatge del profeta Mahoma, personatge històric que mereix el meu respecte i que és venerat per molta gent, bàsicament musulmana. I em solidaritzo amb ell, no sé qui és ni massa les seves intencions, perquè només hi vull veure algú que va voler fer sonriure o criticar determinades situacions amb un dibuix que, ho digui qui ho digui, no té la intenció ni de ridiculitzar, ni d'insultar, ni de buscar el sarau que s'ha muntat. Sobretot en un dibuix publicar ara ja fa més de 4 mesos... Reconec que com a cristià no puc criticar, sense que m'esquitxin justament, que el fanatisme religiós arribi als extrems que estem veient en diferents mitjans. Però fins i tot quan hi havia gent, i no fa gaire, que beneïa les execucions i els desmans dels vencedors d'una guerra civil que van fer molt seva. I els efectes perduren quan s'escolten alguna emissora episcopal, propietat dels bisbes, vaja, convidar a més
Els teus ulls ja no el veuen
Somuf - 10-02-2006 - 1352 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutEls teus ulls ja no el veuen, ni el pateixen, ni el temen. Un instant i tot ha passat, el dolor, el temor, els crits, els cops, els enganys, tot. Primer va morir l'amor, després l'esperança i finalment el futur. L'aire es va omplir de por a una porta que s'obria, a un telèfon que sonava, a una veu temuda, a una vida perduda. I avui ja no veus més dolor. Jeus morta. Com fa temps. Ell potser es lliurarà a una justícia incerta, o potser fugirà, o tal vegada acabarà també amb la seva vida. Quina paradoxa el suïcidi d'un assassí. Primer mata, després mor. La vida no entén la propietat commutativa. Llàstima d'ordre mal entès. Alguns es confessen víctimes del destí. Malaguanyat destí el teu. Els teus ulls ja no el veuen, ni el pateixen, ni el temen. més
Un SOS educatiu: necessitem reforços
Somuf - 20-01-2006 - 1393 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 3 minutsLa veritat és que després de més de 20 anys aprenent de molts alumnes, companys i companyes començo a pensar que ja no és qüestió que segueixi aprenent (que ho faré igual), sinó que demani reforços. Sé que aniré contracorrent, però no crec que això d'educar sigui més difícil ara que fa uns anys. Instruir sí, instruir i transmetre coneixements sí que està més difícil, però educar... Educar ja era difícil abans, quan alguns ja es dedicaven al més fàcil: instruir. Els alumnes obeïen per força, les regles del joc eren clares i ningú se sortia de la fila, ni instruïts ni instructors.. La possibilitat de rebre, d'una manera o altra, era tal alta com clara. I la família, bé. Gràcies. I encara hi ha algun instructor d'aquells, encara. Però no ens enganyem, que això no va amb l'edat. Conec educadors que voregen la jubilació, i instructors que, mai millor dit, els queda molta mili per fer... fer. Trista paradoxa. Tanmateix, siguem clars i justos, tinc la sort de compartir aquesta meravellosa fei més
Comiat
Somuf - 30-12-2005 - 1164 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutNo vaig ser-hi fins que no em vas somiar. Vaig seguir fugint i em vas deixar partir. Mai he arribat on només jo havia estat. Voldria somiar-te per fugir de mi. més
Tan senzill, tan lluny
Somuf - 29-12-2005 - 1191 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutSovint tanco els ulls i no hi veig més clar que el poeta que sotja la nit amb l'esperit caminaire d'un estàtic viatger. Imaginació que mou prou per no anar enlloc més que al punt d'on hem sortit. Descobrir que sempre hem estat al mateix lloc on mai vam voler arribar. Soletat, fera dòcil de la tortura més cruel, companyia ingrata que només ens abandona en el moment últim, descobrint la nostra falsa solitud massa tard. Massa tard. Mai és massa tard quan l'aviat encara no existeix, no és, no viu. Tard o d'hora sortirem del bosc de sentiments amb l'heura social que ens arrapa a la paret, simple mur, de la nostra incertesa, de la turbació produïda en saber que la llum que passa entre el follatge dels nostres pensaments només era un mirall d'aquelles idees que un dia vam voler imaginar en comptes de viure. Tan senzill com obrir els ulls. Tan lluny com mai poder imagirnar el que veurem. Benvinguts a la vida. més
És babor qui guanya qui guanya...
Somuf - 29-12-2005 - 2953 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 6 minutsFa ja uns quants dies que em picava els dits per no teclejar sobre aquest tema. Però avui ja no ho he pogut evitar. Mea culpa (o no?). Recordo que quan érem petits (i joves també) feiem un joc que començava com el títol del post. Consistia en fer dos grups i cadascun cridava a l'altra cada vegada més fort, tot responent a la frase inicial amb "Estribor qui guanya, qui guanya, estribor qui guanya babor!"). I així fins a seguir augmentant els decibels tot intentant inútilment derrotar l'altre bàndol amb els nostres crits buits d'altra missatge que el de passar l'estona cremant adrenalina i, en més d'un cas, distreient les hormones d'altres funcions més productives (dixit productures). Doncs, això em recorda aquest tema. Quin tema? Ah, sí, doncs el tema aquest del boicot als productes que provenen d'una banda o altra, tot i que reconec que hi ha un bàndol que crida d'una forma més organitzada i forta, fins i tot diria que radien el crit de guerra amb un "és babor quien gana quien gana!" q més
Amor segur, amor assegurat
Somuf - 17-10-2005 - 1544 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minut"Vals més mort, amor!" Sí, realment, amb això de les assegurances de vida que altres poden cobrar si finem, i les hipoteques que hem de pagar si som vius... potser té raó la meva amiga quan li deia això al seu estimat marit mentre aquest assentia tot procurant no ennuegar-se amb el cafè, no fos que pugés de valor de cop... més
Torna
Somuf - 17-10-2005 - 1223 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutMés enllà del darrer turó, més lluny que el final de qualsevol distància, més amunt que el sostre del somni més lluent, més roent que el foc d'un desig proper, més innocent que el primer pensament d'un nen, més simple que el forat on s'escolen les frustracions, més humil que el darrer servidor del servent més pobre, més abatut que la derrota d'un cor cansat de lliutar, així, i més, em sento avui si tu no hi ets. més
Maltractes sense vida
Somuf - 14-10-2005 - 1189 Lectures - 5 comentaris
Temps estimat: 1 minutSilenci. Ja no sent sinó el record. La quedat mig oberta. Silenci. Ja no sent sinó el record. La quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir. Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els rfebles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòvils, sense esma de partir. Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patimet, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida. Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura. Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat. Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir més
Hi ha dies que semblen nits
Somuf - 14-10-2005 - 1045 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutHi ha dies que semblen nits. Et lleves i se't tanquen els ulls. Obres els ulls i no vols mirar. Mires i no t'ho creus. Creus que és millor la nit. Són dies plens de nit. La realitat és un solstici de desig. Un hivern despullat. Una mirada freda que escalfa el gel del record. Sí, escalfar amb fred. Nit diurna. Me'n torno al llit. Aviseu-me quan surti el sol. Presenteu-me'l. Feu que cremi el meu passat. Il·lumni el meu fotut futur. Però el sol mai m'ha somiat. Negra nit del meu dia que no comença. Mai es fa fosc. Sempre és fosc. Foscor. Dia. Nit. T'enyor. més
Tard
Somuf - 14-10-2005 - 1027 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutSentia soroll. Trons. Lamps. Ni un núvol. Ni una llum. Ni un silenci. I de sobte. Prou. Vas obrir els ulls. Em vas veure. Pau. més
Una immigrant més
Somuf - 11-10-2005 - 2688 Lectures - 18 comentaris
Temps estimat: 2 minutsVa néixer en un petit poblat, dins una petita illa. Als 14 anys el cap de la tribu, en diríem que el cacic, la va fer casar amb el seu fill. Al 16 ja havia perdut una criatura (va néixer cega i va viure poc) i ja havia tingut un fill. Als 20 va fugir una nit fosca com la seva vida per no tornar mai més. En arribar a l'illa més gran de l'arxipèlag va obrir els ulls i durant un temps va descobrir alguns colors, fins que novament, el passat la perseguia, tot es va tornar blanc i negre. Va haver de fugir de nou. Aquest cop cap al continent. Deixava enrera un passat que s'hagués estimat més no viure. De fet, un cop va tocar terra, va prometre's no tornar a parlar-ne en molts anys. Van ser molts, certament. Els records estaven tintats de por, d'humiliacions, de silencis... Però se'n va sortir. Ella se'n va sortir mentre altres s'ofegaven en un mar de desesperança. Els seus petits ulls, sempre brillants, van viure molts colors en els anys següents. Amb ajut de bona gent, treballant i navega més
l´Autor
14 Relats
28 Comentaris
20664 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Un dia vaig descobrir que feia coses que no tothom podia fer. No em semblava possible. Era una idea que fins llavors havia aplicat als altres:eren ells els qui m'admiraven amb coses que jo no sabia fer. Aquell dia vaig créixer una mica. Des de llavors m'agrada ajudar a descobrir-ho als qui encara no coneixen tot allò que són capaços de fer... com ells sols (o com elles soles, és clar).Autors preferits de l'autor
