Els teus ulls ja no el veuen

Els teus ulls ja no el veuen,
ni el pateixen,
ni el temen.

Un instant i tot ha passat,
el dolor,
el temor,
els crits,
els cops,
els enganys,
tot.

Primer va morir l'amor,
després l'esperança
i finalment el futur.

L'aire es va omplir de por
a una porta que s'obria,
a un telèfon que sonava,
a una veu temuda,
a una vida perduda.

I avui ja no veus més dolor.
Jeus morta.
Com fa temps.

Ell potser es lliurarà a una justícia incerta,
o potser fugirà,
o tal vegada acabarà també amb la seva vida.

Quina paradoxa el suïcidi d'un assassí.
Primer mata,
després mor.
La vida no entén la propietat commutativa.
Llàstima d'ordre mal entès.
Alguns es confessen víctimes del destí.
Malaguanyat destí el teu.

Els teus ulls ja no el veuen,
ni el pateixen,
ni el temen.