2005 l'any del Cava

La reunió es duia a terme en terres de Valladolid, just al cor de les comarques vinícoles del "tinto", els reunits però brindaven amb cava, un cava que justament l'any 2005 havia tingut un èxit comercial inoblidable, i que esperava confirmar en els anys següents que el reconeixement rebut, ho era a la qualitat de la matèria, i no a l'acció política hàbilment desenvolupada per l'E.R.C i les J.O.N.S. De fet a resultes d'aquella acció, cada cop més ciutadans, tenien el convenciment de trobar-se davant d'unes sigles úniques, i no d'antònims històricament tant qualificats.

Costava seguir el fil de la història, tota vegada que el mecanisme d'acció reacció, havia funcionat de forma tant perfecta que amb la ma al cor, un no podia assegurar, si havien començat els d'E.R.C. o els de les J.O.N.S., o si com anava guanyant cos en l'ànim popular, tots plegats, malgrat les diferents denominacions eren una mateixa cosa; aquesta tesi vistos els resultats, anava guanyant credibilitat davant l'opinió pública espanyola, catalana i àdhuc mundial [ en l'accepció d'aquest mot, que fem servir equívocament per, referir-nos com a molt a Europa ]

En algun moment s'havia plantejat un boicot, potser a les Olimpíades per Madrid ?, o a qualsevol altra cosa que en la ment dels capitostos [ direm d'ERC i les JONS ] , semblava no beneficiar els seus interessos d'enfrontar Catalunya amb la resta d'Espanya, i quasi de forma espontània sorgia un boicot als productes alimentaris d'origen català, que es va concretar a darreries de l'any en el cava català [ de lluny el millor dels vins espumosos d'arreu del món, a judici dels més prestigiosos enòlegs ].

Les caves minúscules del país València, d'Aragó, de Castella la Nova, d'Extremadura i fins i tot de Castella la Vella, varen tenir un allau de comandes, que va exhaurir ben aviat les reserves d'una producció testimonial. Tot i així, les vendes de cava no català van continuar, fins assolir xifres que representaven entre 30 i 50 vegades, la producció màxima dels cellers citats. Ara, amb temps per a fer una anàlisi rigorós, la pregunta era, que havia passat ?

La producció catalana és quantificava en milions, i la suma de totes les produccions de la resta d'Espanya, en només milers; finalment la davallada del sector català havia estat per sota del 4 % , uns milers d'ampolles i l'increment de vendes d'altres procedències és xifrava entre el 60 i el 100%, uns milers d'ampolles. Semblava que uns havien aprofitat el descens dels altres, però certament era conegut que les existències conjuntes dels altres llocs de l'estat, estaven molt lluny de poder satisfer la demanda que finalment s'havia produït, la necessitat d'una investigació sobre el terreny és va fer evident.

A l'alt Penedès, les vendes havien estat [ segons els números ] les millors conegudes fins aleshores, tot i la davallada quantificada en un 4% per les marques més prestigioses, i tant al país València, Aragó, Castella la Nova, Extremadura i Castella la Vella, els números acreditaven un superàvit de vendes, que voltava el 200% , respecte de la producció mitjana en les millors collites que havien tingut, d'on havia sortit el cava que s'havia venut ?. Amb les dades conegudes estava clar, que no de les zones situades fora de Catalunya. Començava a prendre cos una sospita horrible !

Les dades de la Hisenda Pública, van venir a corroborar la sospita, les empreses de transport, havien fet l'agost, durant la tardor en els viatges entre el Penedès i el país València, Aragó, Castella la Nova, Extremadura i Castella la Vella, i la carrega era sempre la mateixa, botelles de cava, sense etiqueta, procedents de tots els cellers on en volien vendre; grans i petits, s'havien desfet de quasi la totalitat de la seva producció i àdhuc de les reserves !. Només el seny català, va permetre la necessària contenció per poder atendre l'increment de la demanda patriòtica, generada en un cas des d'ERC i en l'altre des de les JONS !. Uns i altres, - com quasi sempre - havien gaudit de les excel·lències del Cava Català !

En la reunió de Valladolid, els representants dels empresaris catalans, donaven garanties als representants de les empreses cavistes de la resta de l'estat, que atendrien de manera preferent les seves comandes, per davant de les que venien d'Europa i de la resta del món.

Només el paper futur d'ERC i les JONS, semblava preocupar als representants de les caves minúscules del país València, d'Aragó, de Castella la Nova, d'Extremadura i fins i tot de Castella la Vella !.

Això de la política, és una caixa de sorpreses, oi ?. Recordeu allò de que fa estranys companys de viatge ?


© Antonio Mora Vergés