Pujo al tren de les gràcies i els somriures per no res! A veure si la gent s'hi enganxa...és cert que som freds, llunyans, que ens aïllem i ens feim por...és hora de canviar una mica tot això, Gràcies pel comentari! T'envio un somriure telepàtic "per no res"....Besades des de Mallorca,
Gina.

....sobretot això, desperta i pensa. Ja és hora de que tots ho fem , que ens despertem del son on ens mantenen callats, manipulats, atontats i adormits. Sortim d'aquí i cridem el que creiem i sentim, pensem de nou per nosaltres mateixos. És hora ja de treuren's tota bena dels ulls, i encara que ens faci mal, d'adonar-nos i afrontar el que ens envolta.
M'ha agradat molt el teu relat, gràcies! Besades des de mallorca, Gina.

...amb gràcia! I amb "sorpresa" final, ben escrit i aconseguit! Vaig a buscar algun altre relat teu, que no t'havia llegit mai! besades, Gina.

he arribat a tu per un comentari que vas deixar al relat "ideari", on per títol dius, "t'acabo de descobrir". Ja m'ho has dit tu, doncs.
Un molt bon relat, molt ben explicat, molt ben sentit (si es pot dir així). Em sento porpera a aquests sentiments, m'han fet pensar, imaginar, recordar. Moltes gràcies, m'has regalat uns bons minuts...besades!

ningú ens pot fer callar. Com era la frase de Companys? si no recordo malalemnt..."tornarem sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer". Bona filosofia. Voldran fer-nos callar moltes més vegades, però no ho farem, no. D'aquesta manera tornarem a ser nosaltres els guanyadors...No callis; crida, parla i escriu tan com faci falta.Besades mallorquines,
Gina.

Una pàtria mai no es perd si sempre hi ha algú que hi creu. Tu ajudes a mantenir-la amb vida...

Besades des de Mallorca, una petita part de la terra on "l'oratge esdevé rosada i el sol en el blau llueix", Gina.

sensacions que hem viscut tots, és agradable que la gent les comparteixi, t'ajuda a veure-ho des d'un altre punt de vista. Molt cert aquest sentiment de buidor al pit, al tòrax. La sensació d'ofec que viatja de la mà de la soletat i la frustració...I sí, com som els humans! Imprevisibles...Una besada des de Mallorca, Gina.

Noia, quina passada, m'agrada molt com ho expliques, és del tot cert i realista, i un sentiment difícil de definir....una besada des de Mallorca!

molt maco...lluitador, no ens hem de rendir, aquest pais té molt per donar! Un petó des d'Àustria! (soc de voyage...)

Una merda sentir-se així, xò un fet i sensacions prou reals, explicat tal com raja,
petons des d'Àustria! (sóc de viatje, i el k primer se m'acut és connectar-me a RC...quin desastre!)
Bon fi d'estiu i ànim pels exams (q m'ha semblat entendre que en tenies) Petó!

Que maco! Un poema amb música, entretingut i fàcil de llegir, que bé! Doncs benvingut a RC. Jo també sóc bastant nova...però aquí ningú no es queda fora! Ànims i endavant! Besades des de Mallorca, Gina.

Quina enveja i quines ganes...deixes que les paraules captin la meva imaginació. Gràcies per un moment tan dolç. Un moment de records i enyorances. Bona sort i bona vida!

has aconseguit sortir de la presó que ens té tancats a tots. Aquesta vergonya o por a que ens coneguin tal com som. Aquesta mania que tenim a que tothom ens vegi forts, contents i feliços. Si tu ja n'has sortit, i et sens un poc més lliure, disfruta i no hi tornis. Crec que hem d'aprendre a gaudir més de les coses, i a gaudir-les tal com som, i poder fer, dir i pensar el que volguem i quan volguem. És hora d'alliberar el nostre cor i la nostra ànima.
(i pels que encara no son fora, sí, sempre els quedarà la poesia. Amb quatre mots amunt i avall, podem canviar moltes coses).

Bona sort i bona vida!

M'ha recordat a sensacions ja viscudes; M'hi he sentit bastant identificada, explicat talment com es sent. Lletres i paraules per tothom, besades!