Cercador
Els sons del cor
Un relat de: Almogaver- Compartir:
Ja fa temps que no escric poesia
Molt de temps fa que no em miro per dins
És per això que tinc l'ànima trista
I és per això que em sento buit
Estic fart de sentir-me el cap i no el cor
De fer-m'hi el dur i el prepotent
De aguantar-me el plor per vergonya
Des ser dur, el més valent
Són molts els cops que hi penso
En agafar un tros de paper
Per escriure els sons del meu cor
i així sentir-me a mi mateix
Ja estic fart d'aquest càlcul continu
D'aquestes matemàtiques de la raó
Necessito que els meus sentiments parlin
Desitjo sentir-m'hi de debò
Avui m'he proposat intentar-ho
M'he decidit a parlar amb l'ànima i el cor
Deixant de costat els consells de la raó
Que fan callar els meus sentiments i m'omplen de tristor
Vull alliberar els meus sentiments d'aquesta presó
On no tenen cabuda l'amor, l'ànima, la tendresa
On els sons del meu cor no s'escolten mai
On sols mana la raó i la saviesa.
Per això haig d'escriure, per mirar-me per dins
Per alliberar-me d'aquesta opressió que m'ofega
I Que no deixa que els meus sentiments cridin
Cridin amb veu pròpia, en forma de poesia
Gràcies poesia, per ajudar-me a ser feliç
Per ajudar-me a tenir una espurna d'esperança
Amb aquest el meu cor, avui ple i no buit
Comentaris
-
Doncs com bé has dit...[Ofensiu]Samfaina | 04-08-2006
has aconseguit sortir de la presó que ens té tancats a tots. Aquesta vergonya o por a que ens coneguin tal com som. Aquesta mania que tenim a que tothom ens vegi forts, contents i feliços. Si tu ja n'has sortit, i et sens un poc més lliure, disfruta i no hi tornis. Crec que hem d'aprendre a gaudir més de les coses, i a gaudir-les tal com som, i poder fer, dir i pensar el que volguem i quan volguem. És hora d'alliberar el nostre cor i la nostra ànima.
(i pels que encara no son fora, sí, sempre els quedarà la poesia. Amb quatre mots amunt i avall, podem canviar moltes coses).
Bona sort i bona vida!