No vull mirar

Un relat de: Samfaina

Jo corria. Amunt i avall. Ballava. Jugava. Vivia.
Però no ho vaig poder mirar.
No em van entendre. Potser hagués preferit que algú ho fés o ho intentés.
Vaig fugir. Vaig caminar i passejar, però al tornar,
tampoc vaig poder mirar.
L'ànima estava quieta. Exempta d'emocions. O massa plena d'elles. No es va moure, ni em va donar senyals per poder-la entendre.
Però el cas és que no vaig poder mirar, i encara no sé per què.
No vaig saber què dir, què fer.
No em pensava que m'afectés.
Però ja fa un dia, una nit, i encara no puc mirar. No vull dormir ni somiar.
La gent troba el seu camí. Tothom busca noves sortides. Poca gent em necessita.
Visc el que he de viure. M'he creat el meu destí. Massa problemes, massa coses sense entendre.
Poques ajudes, massa sola.
I encara no m'he pogut girar, i mirar el que més m'espanta.
Mirar el que ja he mirat, altre vegada. No m'ho vull creure. No ho vull entendre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina