Silenci

No sabia que escrivissis, veig que ja has entrat en UN ALTRE món d'internet, relats. Està molt xulo, perquè pots ensenyar allò que escrius i rebre crítiques i felicitacions..i alhora pots llegir tu també i hi ha coses realment bones.
Motl maco:)...que ningú mai et faci callar...que sense la paraula poc es fa...
Que vagi bé!
Mua

ningú ens pot fer callar. Com era la frase de Companys? si no recordo malalemnt..."tornarem sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer". Bona filosofia. Voldran fer-nos callar moltes més vegades, però no ho farem, no. D'aquesta manera tornarem a ser nosaltres els guanyadors...No callis; crida, parla i escriu tan com faci falta.Besades mallorquines,
Gina.

Seguirem parlant. Ens faran callar una vegada i una altra i, un cop més...
Però, no callarem.
Continua fent-te sentir!!!

Molt bon relat. Felicitats.

Ah, la llei del "feliç i convenient" silenci... Remaleïda llei...

Veig que sóc el segon a comentar-te, i el primer a posar-te una puntuació. Un 9 d'entrada no està malament, oi? Apa, una abraçada Capcot!!!

En serio, m'ha encantat això de que escriguis, sísí...
amb la paraula per bandera... que poètic, pol...

i una foto molt bonica...

no deixis que et facin callar...