Sorpresa equivocada

Un relat de: Samfaina

Avui,
m'he emportat una grata sorpresa,
quan he vist que les 20 o 25 persones que m'envoltaven, assentien a la vegada.
Alguns amb una rialla,
altres, perduts a un món millor (o pitjor),
però tots junts han assentit, sense queixes ni rencances.
Ha invadit l'ambient, un cert aroma a afirmació, a armonia, a acord general entre multitud desconeguda.

Érem dins el bus, és clar, i els sotracs que provocaven la inexperiència del conductor, havien aconseguit una il·lusió, per mi fa temps perduda.
Aquesta bonica vista del que semblaven persones amb vida i amb cor, asseguts,
gronxant el cap amunt i avall, tots junts. Tots.
Jo mateixa m'hi he trobat.
Ha sigut graciós, bonic, agradable, poder viure per uns moments, la petita sensació de que estava envoltada de companys en aquesta vida, que potser la farien més justa i bonica.
De companys encoratjats per una mateixa causa.

Comentaris

  • sorpresa o no...[Ofensiu]
    MarBlava | 22-01-2007 | Valoració: 10

    de vegades, quan no t'ho esperes, una situació quotidiana et fa venir pensaments positius, com els que tu has tingut dins aquest bus, acvompanyada de desconeguts...
    M'agradat que li poguis arrebatar un escrit a un moment que podem viure qualsevol de nosaltres.
    Potser els teus pensament positius han arribat al subconscients dels teus companys accidentals i, sense voler-ho, has plantat una llavoreta dins de cada un d'ells...a mi m'ha passat llegint els teus escrits.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina