Cercador
Un pais independent
Un relat de: Samfaina- Compartir:
Un país independent,
el meu,
el meu jo,
el meu tot,
el meu cos.
Em toco i disfruto,
em miro i m'agrado,
em miro em beso em palpo m'estimo.
Al meu país, i amb el meu país,
fas el que vols.
Em mires em beses em palpes m'estimes.
Em trenques m'arrebosses m'estripes te'm menges.
Em mires, m'estimes. M'estimes?
Em mires m'excites m'agrades.
Al meu país emociones.
M'atrapes. M'agafes.
Em parles m'escalfes em mires m'excites em palpes em menges.
Em peques.
Comentaris
-
Uau![Ofensiu]laniñasinmiedo | 22-01-2007
Quina lleugeresa! És un d'aquells poemes que entren sense voler-ho.
La no utilització de comes li dóna molta rapidesa.
m'agrada molt.
et segueixo llegint mallorquina. ;) -
Azalea | 22-01-2007 | Valoració: 9
M'ha agradat molt la manera que fas els versos, insistents sempre en la mateixa estructura, fan un poema original i especial. Felicitats!!
l´Autor
13 Relats
10 Comentaris
13495 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina