Sola

Un relat de: Samfaina

Una noia envoltada per l'arena de la platja.
Tota sola.
El vent lleuger, li pentina els cabells, com pentina també el mar.
Embolicada amb un mocador, també mogut per l'ànsia del vent.

Fa fred. Va abrigada, i està sola. Tota sola.

Deixa que el vent se li emporti l'ànima mar enllà, i veu com el sol ja cau, molt llunyà, i ho tenyeix tot d'una foscor invasora.
Però ella continua allà. Asseguda i tota sola, deixant que la foscor s'acosti sense por. Deixant volar l'ànima i la imaginació.
S'aixeca i camina lentament cap a la vora de l'aigua.
Aquesta remuga, i junt amb el vent, la fan fora.

I altra vegada, es queda sola, tota sola.

Comentaris

  • Soledat acompanyada[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2007 | Valoració: 10

    T'he llegit i he acompanyat el teu vol damunt les ones... he anat amb tu fins a la vora del mar i he vist la breu escuma llepant la sorra i he escoltat el gemec del vent. I t'he vist!
    Ja no estàs sola...

    M'ha agradat molt llegir-te i fer juntes aquesta breu passejada: ja tornaré per aquí un altre dia!

    T'envio una abraçada gran i ampla per celebrar la coincidència d'avui, que m'ha permès la teva descoberta,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina