Renúncia

Un relat de: Samfaina

Finalment, aprens a renunciar.
Aprens a conformar-te.
Inclús aprens a fer-te creure que et fa feliç.
Que t'és suficient.
Aprens tot allò que les cançons dels "adolescents rebels",
diuen que no aprenguis.
Aprens a conformar-te i veus el món
des d'una altra mirada.
Et veig a Tu,
des d'una mirada conforme,
que es fa creure que vol creure
que fins aquí m'és suficient,
(quan mai ho és).
La conformitat no era el meu objectiu
i no sé com hi he arribat.
Tampoc volia la renúncia,
però assabentada del que passa,
encara crec que m'és suficient,
i que no només és una conformitat,
que va més enllà. (seré incrèdula?!)
Ara per mi és casi una necessitat i
sobretot
una oportunitat.
Una que no en busca de l'objectiu tingut fa temps
(que mai va ser explicitat)
Una que busca dins aquest objectiu que no vull
i estic acceptant.
Arribo, sembla, a l'Oportunitat de saber-me per fi
conformar.
Veieu? Ja dic per fi, i no ho havia planejat.
Doncs si aprendre a conformar-se i a renunciar han de ser ara els meus objectius,


quina mandra i quina merda.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina