Que s'esgoti l'ànima

Un relat de: Samfaina

Vull que l'ànima se m'esgoti,
del bon i del mal viure.
Que s'esgoti de la vida.

Vull viure i viure i viure.
Poder entendre i explicar,
de totes les formes possibles.
Vull cridar que ja ho entès (quan així sigui)
Vull cridar que estic apunt, per el que vingui.

I quan l'ànima se m'esgoti,
ja no en quedi ni una gota,
cridaré amb totes les forces,
que per fi el meu món és lliure,
i que deixo lloc, perque arribi una altra vida.

Que l'estimin, que l'estimin!
Que l'estimin cridaré,
amb totes les meves forces,
fins que ja no podré més.

La famosa flama blanca,
s'haurà apagat per fi,
i ja no us preguntareu,
què n'hem de fer de mi.
Perque jo ja hauré marxat,
el meu món s'haurà acabat.

La mort, per fi, m'haurà atrapat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina