Voler sense inspiració

Un relat de: Samfaina

Vull escriure
No sé què escriure.

No vull res, ni ningú.

Pujo, baixo.
Vaig i vinc,
sempre m'entretinc.

Aquí i allà,
a dalt i abaix,
a dins i a fora.

La inspiració vé tota sola.
No la busquis.
Ella et troba.

Per això el que ara escric,
no té solta ni volta,
perquè no m'ha sabut trobar,
aquella poca solta.

I res, aquí esper,
i escric el que primer em passa per la ment,
sense cap desesper,
ben tranquilament.

I així,
que me'n vaig a dormir.
Que m'he cansat d'esperar,
i ella no ha arribat.

Doncs res, bona gent,
bona nit, bona nit!


Comentaris

  • Capcot | 07-02-2007 | Valoració: 8

    quants i quants cops he tingut aquesta sensació, ganes de dir d'obrirte, d'explicar, però no saps ni què ni com fer-ho, però en el fons, sempre hi ha coses per dir, ningú mai tindrà l'última paraula! petons desde Barcelona!

  • Vinga, amunt![Ofensiu]
    l'home d'arena | 22-01-2007

    bona nit... i bon dia! què tot torna a començar! Fixa't, el sol torna a ser, i l'aire, i els colors, i la mar si la veus, i els sorolls més vagrosos, i la brisa què t'estrem, i aquell calfred, i el ressò d'una veu, i aquell bes... i tu... si, tu també hi ets... i ho pots tornar a provar...
    Salut mallorquina, i un bes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Samfaina

Samfaina

13 Relats

10 Comentaris

12742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .
Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina