Cercador
Ciment sobre el cap
Un relat de: Samfaina- Compartir:
Ciment sobre el cap
els peus enganxats,
les mans amb dos claus.
A terra he quedat.
El món se m'emporta
no tinc cap forat,
on sortir i escapar.
No tinc.
No em puc moure,
estic atrapat,
aturat.
Sóc un roure.
i visc,
amb el món despullat,
aturat,
sense força.
Ciment al cap,
i als peus,
i als ulls.
Ciment per no veure,
ciment per no cridar,
ni jutjar.
Ciment per engabiar,
l'ànima més lliure.
Ciment,
per no deixar viure.
Ciment als peus,
i a les mans,
i als ulls.
Ciment, ciment.
Ciment a tot el cos.
per amagar la vida.
Ciment,
ciment per a la mort.
Comentaris
-
Molt musical, el teu poema![Ofensiu]Arbequina | 17-07-2006
La veritat és que m'ha agradat molt, doncs es llegeix d'una revolada. I és molt especial.
En fi, publica més.
Una abraçada.
Arbequina.
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
Participa-hi.
l´Autor
13 Relats
10 Comentaris
13500 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina