És molt dolç, conserva sempre la teva sensibilitat

Text ben estructurat i idees clares. És una bona reflexió. Curt? potser sí però crec que d'això es tracta en aquest espai, a més a més, així es deixa més espai per a la reflexió personal de cada lector.

Segueix escrivint sempre.

Sí, m'ha semblat maco. No ho sé, m'agrada com escrius ( tot i que em va agradar més el de l'altre dia, no sé perquè, potser perquè és una mica més filosòfic i va més amb mi ).

Si t'he de parlar d'errors, doncs...home, hi ha alguna coseta, però res que no es pugui arreglar ( a més jo em paso el dia enviant coses que sovint no rellegeixo i així em va la vida...).

És facil de llegir i, sovint, això s'agraeix i, a més, parles de coses quotidianes que fan que t'apropis més al lector i que, alhora, el lector faci més seu el text.

Espero més relats teus i espero comentar-te'ls sempre. Un petó.

Darsa.

Gràcies pels teus comentaris i per creure en la nostra llengua i la nostra literatura ( i la meva carrera ). Al febrer tindré, si tot va bé, el meu títol de filòloga CATALANA i espero que d'aquí 4 anys no me'l canviïn per un de llengües modernes: català, ni que sigui un postgrau ni res per l'estil. El rector diu que això no passarà, però aquesta gent diuen moltes coses només per fer callar.

Segueix escrivint perquè si segueix escrivint, almenys jo, et seguiré llegint.

Bé, doncs ara ja coneixem la Laura. gràcies per presentar-la.

Trobo que el text està força ben escrit. Dius les coses d'una manera senzilla però que alhora les fa ser especials.

Tens sensibilitat, m'agradat.

Escrius amb sentiment i això és el que fa ser escriptor però vigila amb l'ortografia que fa que un text no pugui ser tan valorat com hauria de ser-ho.

Segueix escrivint i segueix estimant com fins ara.

M'agrada la forma que utilitzes i el missatge del teu escrit però, segueixo pensant i, crec que aquest és el teu problema, que no fas servir un llenguatge adequat per relats que ha de ser publicats.

Però m'agrada com fas les coses i, si et serveixo d'ajuda, et seguiré llegint.

Té una base que tothom pot entendre però hi ha paraules massa col·loquials per ser un bon escrit i, paraules que no estic del tot segura que siguin catalanes i que, si es volen posar, s'ha de fer entre cometes.

La puntuació també es podria millorar i crec que hi falta alguna coseta.

Però sóc de les que pensa que la màgia d'un escriptor no es troba en posar un accent allà on toca o oblidar-ho, això és molt fàcil.

La màgia d'un bon escriptor es troba en el cor.
Segueix escrivint ara i sempre.
I si vols lluitar i vols ser escriptora en la teva llengua. lluita per ella!!!

ei!!! Hola!!! gràcies a tu, saps que s'ha de ser crític, si no no arribarem enlloc.

No et tornaré a comentar, no pateixis. Només que no et vaig valorar i no em sembla just que tinguis només un 5.

No et poso un 10 perquè no crec gaire en la perfecció.

Ens veiem en el pròxim, segur.

Darsa

m'agrada! certament tens raó i tinc por que el meu comentari no es faci també momòtom o et soni a tot allò que ja et poden haver dit.

Algú va dir-me un dia que, quan una persona perd el seu misteri perd el seu encant i suposo que tenia raó... però d'altra banda si no deixem que es mostri aquest misteri, quin encant té buscar en un lloc d'on no treuràs res?

No et puc donar cap solució perquè no la tinc ( ja m'agradaria! ). el teu raonament és entenedor i és correcte, frases ben fetes i raonades i, com no, per fer raonar.

M'has fet pensar i trobo que és una de les millors coses que he llegit per aquí. moltes felicitats.

D'una gairebé filologa catalana i filosofa.

Petonets.

Veus la vida com un cercle, és a dir com una cosa que comença i acaba de la mateixa manera. Els sentiments hi són ben exposats i la teva visió és força realistes. Són d'aquelles coses que cal escriure, deixar anar.

Tots estem sols malgrat estar sempre envoltats de persones. Bona reflexió, segueix escrivint.

Una abraçada.

Has explicat molt bé tot allò que significa perdre una persona, quan ho llegeixes et poses dins el personatge i surten totes aquelles coses que creies superades. Saps arribar a la gent, això és molt important per un escriptor. Felicitats!!!!

Una abraçada, Darsa.

Una mena de contradicció, allò que els sentits i la raó no poden explicar, l'amor. Allò que ens fa riure i plorar. Realment, unes paraules força maques.

Una breu reflexió d'allò que és la nostra visda des que tenim a casa a quest aparell anomenat ordinador . Una referència clara a la filosofia, això està molt bé, però fem un esforç per la llengua, la nostra, la catalana i vigila l'ortografia i una mica la manera d'expressar-te o, on posar les comes.

De totes maneres em sembla una bona reflexió i un realt entretingut i fàcil de llegir, gràcies per les teves paraules.

Darsa.

Crec que el teu cant primer amb el teu cant de l'últim vers poden donar un sentit circular al teu poema. Com la vida és un cicle que no es trenca mai. Primer ens enamorem i som molt feloços, després estem tristos i, finalment tornem a estar contents. Pel que fa a l'analisi de l'ortografia, pensa que tots aquests "perquè" van junts i amb accent. Però suposo que el que importa és el sentit i allò que vol expressar el teu poema. Segueix escrivint i no ho deixis mai perquè escriure també és una manera d'entendre el món.

Petonets i, fins el pròxim relat!!!

JO SÓC UNA D'AQUELLES QUE VIU EL SANT JORDI PERQUÈ M'AGRADA. EL TEU RELAT ÉS ÀGIL I FÀCIL DE LLEGIR, NO ES FA PESAT, TOT I QUE HI HA ALGUNS ERRORS TÈCNICS O D'ORTOGRAFIA. EN FI, RES QUE NO ES PUGUI ARREGLAR.

TENS ALGUNA COSA ESPECIAL, I AIXÒ ÉS EL QUE HAS DE TRANSMETRE A LA GENT. SEGUEIX ESCRIVINT I VEURÀS COM , ALGUN DIA, ELS TEUS SOMNIS ES FARAN REALITAT.

UNA ABRAÇADA. DARSA.