Sant Jordi (altre cop)

Aquest dissabte és Sant Jordi. Recordo que fa dos anys per aquest mateix dia vaig jurar que escriuria una novel·la i la publicaria pel següent any amb parada inclosa i firmant exemplars,va passar un any i ho vaig tornar a prometre. Resulta que ha arribat altre cop la Diada i no tinc ni llibre ni res. El pròxim any serà,es nota que sóc culé.

Però a part del meu somni,St. Jordi és molt més per mi.Resulta que aquest dia la Rambla de Figueres s'omple de gent que va de taula en taula comprant roses i llibres,després s'ho regalen entre ells i són molt feliços,almenys fins que apareix una nova discussió de parella.Jo m'abstinc. Ni regalo, més que res per no fer el ridícul, ni em regalen, i mira que m'agrada llegir.Potser cap noia em regala un llibre simplement perquè no m'estima,encara que també és molt provable que ningú sàpiga quin regalar-me,tots els llibres que m'agraden mels compro jo quan surten.En tots el regals em passa el mateix,un regal em te que fer il·lusió i normalment les coses que m'agraden ja me les compro jo mateix, i si em regalen una cosa que ja tenia intenció de fer-me meva ja no em fa gràcia,no sé si m'explico.

A banda,St. Jordi és el dia del llibre i dels enamorats,també de l'autor de Hamlet,mira que es bo....em fa com ràbia i tot el no haver-lo escrit jo i que l'anglès s'adelantés a mi uns anys, i també de Cervantes,aquell que va escriure sobre un boig,al final ningú em sap dir si el personatge estava foll o simplement era un somiador, i anava vestit de negre.Quasi que millor no sortir de casa,millor quedar-se al sofà i mirar Jackie Brown,tanta celebració em posa dels nervis.Si ets català tens que viure-ho com si s'acabés el món,tinc cultura i tinc parella i estic de puta mare,doncs jo no!Qué passa?Tinc la culturilla que m'agrada tenir i la parella com no la robi no crec que en tingui en molt de temps,aquí sóc jo el Quixot de l'obra.

També recordar que aquest dia les noies d'arreu de Catalunya decideixen que va sent hora d'ensenyar un xic de pit i cuixa i anar provocant al personal,que per mi perfecte.Jo tinc clar que comença l'època de :"olora nas que no en tastaràs".En part ja em va bé, cinc minuts caminant,m'escalfen les hormones i amb la desesperació davant de tanta bellesa acumulada i segura la no degustació segur que m'inspiro per escriure alguna tonteria de les meves.

Per les persones que viuen en ciutats reduïdes o pobles grans,encara no sé si Figueres és carn o peix, també recordaran que aquesta jornada es quan trobes tota la gent coneguda,des de el teu ex-company de classe de ESO fins a la veïna del quart,aquella que rega les plantes de bon matí que és just quan vas a fer el cigarro de bon matí al balcó, et mulles i et cagues en sa mare. Et passes mig dia saludant amics,coneguts i familiars,també a perfectes desconeguts,l'altre intentant obrir-te pas entra la gentada per veure quines novetats editorials hi ha i la resta esperant que alguna es decideixi a re garlar-te un llibre que segur que no t'agrada i així declara el seu amor secret vers tu i tu el rebutges per l'ofrena oferta.

Ser català per St. Jordi és molt complicat.