Jo també tinc dret

Un relat de: Plorar

Jo també tinc dret, això deuen pensar tots els gossos quan surten al carrer. Jo també tinc dret a viure i a passejar tranquil.

Només cal agafar un diari per entendre de què dec estar parlant. Perquè vulguem o no, tots els diaris en van plens d'aquestes misèries a les que algun dia algun personatge diguem-ne un d'aquells escollits, tocats de la mà de Déu o, com diria jo i algú que conec, un Il·luminat ( faig servir aquí una majúscula perquè segurament ell es va creure pertànyer a les personalitats escrites en majúscula quan va exposar els seus motius de queixa ).

Segurament, molts dels que estareu llegint això ( si no heu marxat ja ) sabeu de què us estic parlant ( tampoc cal ser un Il·luminat per saber-ho ). Doncs bé per la gent que viu en minúscules us diré que parlo dels excrements dels gossos, és a dir les caques. Per què parlo d'això? Molt senzill: primer perquè els gossos no tenen el mitja que tinc jo, és a dir, la paraula i, segon, perquè jo tinc un gos i vull que vagi tranquil pel carrer sense que la gent Il·luminada se'l miri com un delinqüent.

Primer de tot hauria de dir quina era la notícia per si algú s'ha despistat, doncs bé, la notícia deia que s'hauria de pagar entre 300 i 600 euros de multa per deixar un excrement de gos al carrer. Només veure això em vaig sentir estafada:

- Fins a 600 euros! - vaig pensar - quina barbaritat, Déu meu on arribarem per culpa de quatre Il·luminats!

Vaig posar-me a pensar si realment era tan greu el fet de deixar una caca al carrer o el fet que el meu gos entri en una plaça: on redimoni hem de portar als nostres gossos a passejar? No poden anar enlloc. Sembla que siguin els nostres enemics i, en molts casos, són la nostra vida.

Potser la gent que viu a Barcelona dirà que hi ha llocs on portar el gos, però no ho poden dir totes les ciutats. A la meva ciutat, que és Rubí, no hi ha un sol lloc on portar els animals a fer un pipi ni a fer unes caques això si, hi ha molts Il·luminats per dir que tot allò s'ha de recollir i que els gossos no poden passar per aquí o per allà.

Recordo en els primers moments quan l'ajuntament donava bosses per tal que la gent, tal i com em van assegurar un cop van deixar de donar-les perquè suposo eren massa cares i clar, posar zones blaves o verdes dóna diners però donar bosses o fer servir recursos per als nostres gossos no. Doncs van assegurar-me que només les donaven per a que la gent agafés el costum, res més.

Suposo que, aquests Il·luminats que lluiten per aquesta causa tan justa, deuen ser els mateixos que no toleren el tabac i deuen ser els mateixos que troben una molèstia quan algú seu al seu costat al tren, és a dir aquelles persones a les que, suposo, els molesta l'existència de qualsevol altra ésser que no sigui, ell mateix.

També crec que aquest Il·luminat deu ser el mateix que diu que no gastem aigua perquè n'hi ha poca; certament, però que no s'està de regar el seu jardí fins deixar-lo ben moll i d'omplir la seva piscina. Serà aquell que va amb el seu cotxe a comprar el diari perquè l'ha de lluir, serà aquella persona que va llençant els papers del berenar del seu filla perquè creu que això no és cap delicte.

Doncs bé, vull dir a aquests senyors Il·luminats que la vida de les persones no s'arregla posant multes, que si volen una ciutat neta, de la mateixa manera que posen papereres i contenidors per a reciclar posin mitjans per aquests ciutadans que, tot i no ser escrits en majúscula, molt sovint, demostren ser molt més tolerant que aquell Il·luminat que seu al nostre costat cada dia.


Ho faig per a tu, Goku, perquè tu també tens dret a viure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer