Petit assaig sobre la felicitat

Un relat de: Heura

Per tots és sabut que la felicitat que sovint imaginam no existeix. Felicitat buida/ felicitat plena; ahir en parlava. Existeixen dins del meu cap.
La felicitat buida es podria comparar a la inconsciència, es basa en la por i en la ignorància, i s'aconsegueix tancant-te en el teu refugi, sense obrir més portes, sense voler saber res del món.
Hi ha gent que és feliç d'aquesta manera perquè certament ignoren qua hi hagi un món, i d'altres que simplement ho volen ignorar. No negaré que a vegades he sentit enveja per aquells que poden ser feliços sense demanar-se res més, però jo no he triat ser així, i si ho pogués fer, tampoc tenc clar si em canviaria.
La felicitat plena, de debó, només es pot assolir quan ja coneixes el món, quan has seguit els seus camins i has trobat el teu, el que t'ha portat a coneixer-te i saber el que vols.
L'assoleixes quan ja saps que fins a cert punt pots controlar les circumstàncies, quan tens clar quins són els teus límits i quan saps que ets on ets perquè vols, però que sempre podràs canviar. Quan el teu refugi (tots en necessitam un) no tengui les portes tancades al món i al saber.

Ja sé que tot això només són jocs de conceptes molt discutibles, però un dia vaig veure guaitar aquella felicitat, tot i que ara només sigui una petita clariana de nostàlgia en el record.

Comentaris

  • felicitat.[Ofensiu]
    Plorar | 29-05-2005 | Valoració: 7

    Text ben estructurat i idees clares. És una bona reflexió. Curt? potser sí però crec que d'això es tracta en aquest espai, a més a més, així es deixa més espai per a la reflexió personal de cada lector.

    Segueix escrivint sempre.

  • La recerca de la felicitat[Ofensiu]
    Ploma negra | 29-05-2005

    La vida del éssers humans consisteix en una gran il·lusió. Dins d'aquesta, tots cerquem aquell somni anomenat felicitat. Uns decideixen que no necessiten més per ser feliços, i es queden al seu refugi. Altres, decideixen que la felicitat s'ha de cercar, que s'han d'obrir les portes per veure-hi més enllà. Obrim les portes i cerquem una felicitat més complexa, per difícil que pugui resultar. En el fons, no és Ithaca el que importa, sinó la seva recerca. Busquem la felicitat per tal de ser feliços.

    No desisteixis! (Ni de cercar ni d'escriure ;) )

  • No podem estar més d'acord!!![Ofensiu]
    plaerdemavida | 28-05-2005 | Valoració: 10

    La felicitat, un sentimenr tan volàtil... Esper que sa felicitat plena ja no sigui una petita clariana en es teu record... i que la tinguis sempre ben a la vora. Que sapiguem créixer tot cercant-la...

    M'encanta sa foto, des de s'illa i fins a s'horitzó...!

    (He escrit es comentari especialment en "mallorquí" per a tu!) ;)

  • sobre el pes de la felicitat[Ofensiu]
    quetzcoatl | 28-05-2005 | Valoració: 8

    Hola Heura!

    M'honora donar-te la benvinguda a Relats amb el primer comentari. Intentara ser constructiu.


    Has escollit un tema bo perque interessa a tothom, apunt que per altra banda trobo a faltar una mica en el discurs que desenvolupes al llarg del petit assaig. Em refereixo a que dones per suposat que la felicitat es el que tothom anhela pero no aprofundeixes en el perque, en l'essencia d'aquesta busqueda, cosa que podria ser molt interessant.

    El lexic es bo i t'expresses be, pero se m'ha fet curtet perque la cosa es veia interessant i em dona la sensacio que ens haguem quedat a mitges.

    En un tema molt complex i que evidentment donaria massa de parlar com per a fer relats curtets que abarquin tots els seus subtemes, pero crec que el podries treballar un xic mes i en podria sortir quelcom que et deixi una mica mes indiferent (almenys aquesta es la finalitat que personalment sempre espero de la literatura).

    Tot i aixi, la branca que has escollit per enfilar-te per explicar-nos el teu punt de vista sobre quelcom molt concret, tambe es bona i trobo encertada la definicio de "felicitat buida/plena", pero llavors potser el titol no hauria de ser sobre la felicitat, en general, sino que hauries d'acotar-lo tal i com has acotat el tema.
    Ja em diras que en penses!


    Endavant les atxes i a veure que mes ens expliques!

    Felicitats i, de nou, benvingut/da!!

    m

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Heura

Heura

7 Relats

28 Comentaris

13110 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal