cada cop

El primer cop que vaig probar l'absenta (i perdona si el teu nom no té cap referència amb la beguda) va ser com el teu poema: un glop breu, dolç i aspre, i que mai s'oblida.

Felicitats. És un poema preciós.

Una abraçada.

És preciós. Tan curtet i tant com diu.

Poques i encertades paraules per descriure una barreja de sensacions que esclaten en el cos, el cor i l'ànima.
Plena a vessar d'amor i llum, acaronada també per les ombre i els dubtes...
Un poema preciós, on no hi treuria ni afegiria res.
Imatges de sospirs perduts en la immensitat de l'espai...

Una abraçada i molta inspiració!

Una mena de contradicció, allò que els sentits i la raó no poden explicar, l'amor. Allò que ens fa riure i plorar. Realment, unes paraules força maques.

Bellissima la teva manera d'explicar una de les mes grans paradoxes. Moltes felicitats, m'ha encantat!!

una abraçada,

m

M'encanta aquest relat.....sento exactament el que vols expressar amb aquestes quatre paraules. Voler i no poder, gaudir i patir...tot un seguit de contradiccions, que creiem que odiem, però que en realitat necessitem. Tot és molt complex, però potser lo més fàcil és deixar-se portar. El dolor forma part del plaer: Si mai estiguessim malament, com podriem valorar els moments de felicitat??
Un petó molt fort!

Què més es pot demanar, mmm, ho dius tot en un tres i no res. Perfecte.