Escriptors...voleu dir?

Selcar: Sí, sóc escriptor.
Darsa: Com pots dir que ets escriptor?
S: Perquè escric.
D: Però...llavors, dient això estàs afirmant que també les persones que ens fan una factura o que omplen un imprès també són escriptors.
S: Sí, bé, però...són escriptors d'una altra manera.
D: I, és que hi ha maneres de ser escriptor?
S: Sí. hi ha els que escriuen per necessitat ( com els que fan factures ) perquè és la seva feina i, hi ha els que escriuen perquè volen expressar-se i perquè volen dir les coses d'una manera maca.
D: Vols dir amb això que els que fan factures o agafen apunts no són escriptors i els que volen expressar-se, per aquest sol fet, ja ho esdevenen? I, vols dir que aquells que fan factures no volen expressar-se?
S: Si volen expressar-se però, vull dir, que no expressen els seus sentiments.
D: Estic trist!
S: Estàs trist?
D: No. Només et vull preguntar si la meva frase em fa ser escriptor. Perquè, d'alguna manera, he expressat els meus sentiments, no?
S: Certament, però no ho has fet d'una manera maca, és a dir, especial.
D: I, què és per a tu una manera maca o especial?
S: Doncs dir, per exemple, que l'amor és el sentiment més meravellós del món perquè et deixa ser tot allò que tu vulguis.
D: I això és especial?
S: Sí.
D: I com estàs segur que això serà igual d'especial per a tu que per a la persona que ho llegeixi?
S: Perquè et fa sentir coses. I perquè l'amor és una sentiment universal que tothom ha sentit algun cop.
D: Però també em pot fer sentir coses una factura, uns apunts, una paraula o, fins i tot, una multa. I també poden ser sentiments que ha sentit tothom en algun moment de la seva vida.
D: Per tant, si això em fa sentir, aquella persona que ha escrit una paraula a la paret o aquell senyor que m'ha posat una multa també és un escriptor, no és veritat?
S: No ben bé, has de sentir coses maques.
D: Però si un escriptor escriu sobre una guerra, quan jo ho llegeixo no sento coses maques però, malgrat això, segueix sent escriptor, no és veritat?
S: Sí, però perquè escriu correctament i posa tot el que cal posar on cal posar-ho.
D: Així, dius que ser escriptor també és escriure correctament, però, amb aquesta definició, podem tornar a la persona que fa les factures ( si pensem, és clar, que els que escriuen factures ho fan correctament ).
S: No crec.
D: Una pregunta, què és per a tu escriure correctament?
S: Doncs fer-ho amb coherència, amb frases acabades i sense tenir faltes d'ortografia.
D: Tornem a la persona que fa les factures...?
S: No, no tornem, les factures no tenen...com ho diria? Màgia. Les factures no tenen la màgia que té un escrit fet per un escriptor.
D: Màgia? Què és això de la màgia?
S: Doncs penso que és una cosa que només poden tenir els bons escriptors i que, sovint, com els seus relats, no pot ser descrita amb paraules.
D: Així, admets que un escriptor és algú que escriu correctament, que et fa sentir, que no és com aquell que escriu factures i que, a més a més, allò que ell escriu, com a persona professional de la escriptura, sovint no es pot explicar.
S: Podríem dir-ho així.
D: I, si no es pot explicar podríem dir que és indescriptible i, per tant, podria ser tractat com a un ésser superior.
S: Si no superior, si podem dir que és algú que sap explicar coses que uns altres no han explicat o com altres no han pogut fer-ho.
D: Per tant, un escriptor sempre ha de fer coses noves?
S: Més o menys.
D: Per tant, podem afirmar que és una mena de creador.
S: Sí.
D: I, no som nosaltres els creadors d'una descripció d'escriptor nova?
S: Sí.
D: Llavors estan parlant dos escriptors?
S: Podríem dir que parlen dues persones sense parlar, és a dir, escrivint.
D: Em sembla una manera maca d'expressar-ho.
S: Llavors dec ser escriptor...
D: Llavors ho deus ser.