Deu minuts

Un relat de: Deck

Deu minuts per les dues. Penso que hauria d'anar a parar taula, però què hi farem, esperaré que em tornin a cridar per fer-ho (potser un parell de cops, per no perdre el costum).

Feia temps que volia escriure alguna cosa o altra, però mai havia passat de les dues ratlles; ho havia provat amb bolígraf i amb l'ordinador. Penso que el bolígraf em tira més; a més, d'aquesta manera evito la temptació d'entrar a la xarxa i perdre el temps navegant a la deriva. A partir d'ara em sembla que només hi entraré quan hagi de buscar quelcom en especial. És clar que, un cop trobi la cosa en qüestió, em quedaré més temps davant l'ordinador. Diguem que l'entrada a la xarxa estarà restringida, però la sortida no.

Ja sento el Telenotícies Migdia. Això em fa recordar que he de parar taula. Pot ser una tàctica de l'àvia: posar la tele alta per fer-me veure que ja és hora de dinar. Esperaré una estona més; com que no em criden... A vegades ja me la trobo parada i tot. Que gandul, redéu!

De fet, estem esperant que el meu germà arribi d'escola. Espero que no hagi tingut problemes amb el motor que diu que li han fet desmuntar i muntar de nou. És evident que si el motor elèctric surt de la fàbrica muntat i hom el desmunta per tornar-lo a muntar, no serà el mateix motor; mai.

A mi, els professors de la universitat em diuen que les coses que són al mercat, s'han d'aprofitar. Amb això volen dir que si vols un motor, no te'l fas, te'l compres. Te'n compres un que compleixi les característiques que necessites i ja està. A nosaltres, els "electrònics", que ens diuen, aquest exemple ens el posen amb components més petits: diodes, transistors, xips de tota mena... però hi ha una excepció: la bobina (inductància!). Segons el professor: - No podeu anar a la botiga i dir: - Vull una bobina de 33 mH. Perquè us diran: - Mira, aquí tens cable i carret i au, a enrotllar!

I és clar, després les bobines surten com surten (per fer-hi un ou ferrat al damunt). Diré també que l'autoria de la frase o minidiàleg és compartida entre els professors d'electrònica de potència, als quals em permeto donar gràcies per la distensió de les seves classes (companys, tireu-me pedres... on s'és vist donar gràcies a un professor?).

Ups! Mon germà ja ha arribat. Potser que m'aixequi per parar taula; o podria esperar deu minuts més?

Vaja, que bé! Mon germà m'ha cridat per dinar. Això vol dir que la taula ja està parada. Potser que m'aixequi.

Comentaris

  • error[Ofensiu]
    Socjo | 26-06-2007

    no són minutos, són minuts... perdó

  • error[Ofensiu]
    Socjo | 26-06-2007

    no són minutos, són minuts... perdó

  • Potser...[Ofensiu]
    Socjo | 26-06-2007 | Valoració: 7

    Potser 10 minutos per a tu de més a l'ordinador són 10 minuts menys per a la teva familia, no?

    Un text molt de tu a tu, m'agrada...!

  • kispar fidu | 05-03-2006

    jejeje, esperar a l'últim minut (i potser durant 10 minuts) per trobar-te ja la feina feta!! ;)

    és un bon recurs, tot i que si es va repetint sovint pot arribar a la sospita... = )

    P.D: uooo! tens tota la raó! Ombro? Nooo! espatlla! jops! (la pega d'escriure a ordinador i fiar-te'n massa dels correctors... i també la costum de l'ús quotidià de paraules incorrectes que hem anat adaptant...)

    que vagi bé!
    Gemm@

  • Maco, Maco.[Ofensiu]
    Plorar | 23-05-2005 | Valoració: 7

    Sí, m'ha semblat maco. No ho sé, m'agrada com escrius ( tot i que em va agradar més el de l'altre dia, no sé perquè, potser perquè és una mica més filosòfic i va més amb mi ).

    Si t'he de parlar d'errors, doncs...home, hi ha alguna coseta, però res que no es pugui arreglar ( a més jo em paso el dia enviant coses que sovint no rellegeixo i així em va la vida...).

    És facil de llegir i, sovint, això s'agraeix i, a més, parles de coses quotidianes que fan que t'apropis més al lector i que, alhora, el lector faci més seu el text.

    Espero més relats teus i espero comentar-te'ls sempre. Un petó.

    Darsa.

    Gràcies pels teus comentaris i per creure en la nostra llengua i la nostra literatura ( i la meva carrera ). Al febrer tindré, si tot va bé, el meu títol de filòloga CATALANA i espero que d'aquí 4 anys no me'l canviïn per un de llengües modernes: català, ni que sigui un postgrau ni res per l'estil. El rector diu que això no passarà, però aquesta gent diuen moltes coses només per fer callar.

    Segueix escrivint perquè si segueix escrivint, almenys jo, et seguiré llegint.

l´Autor

Foto de perfil de Deck

Deck

4 Relats

11 Comentaris

3785 Lectures

Valoració de l'autor: 7.67

Biografia:
Sí: del 77 al 08 (de moment).