Sobre la cerca i la inquietud.

Un relat de: Deck

Buscar. Sempre buscar. Buscar què? Buscar sense trobar. Sembla que no sabem mai què busquem. Només parem de cercar quan trobem alguna cosa que ens agrada; llavors quedem aturats i ens ho passem bé fins a la monotonia. I la monotonia, quan arriba, inconscientment ens indica que cal seguir buscant.

I si es pogués evitar, aquesta monotonia? És a dir, pot alguna cosa ser tant canviant que, per exemple, ens sorprengui una o dues vegades per dia? Bé, aquesta pregunta potser es pot millorar de la següent manera: Pot alguna cosa arribar a un equilibri constant entre monotonia i canvi? Això és, si notem massa canvis, ens espantem o potser ens incomodem; en canvi si s'esdevé la monotonia, ens avorrim o ens cansem.

Quan descobrim una cosa nova, no la descobrim de cop, sinó que ho fem de mica en mica. Que aquestes miques ens agradessin i no s'acabessin mai és el que de debò ens interessaria, però poques vegades duren sempre. Potser d'aquí ve la frase: "no em sorprèn res de tu". N'hi ha per no continuar endavant. Tant es pot arribar a conèixer una persona que o una cosa que ja mai més ens pugui sorprendre res del què fa o li passa? Tan fàcilment s'arriba a la monotonia?


Comentaris

  • Valoració[Ofensiu]
    Plorar | 20-05-2005 | Valoració: 9

    ei!!! Hola!!! gràcies a tu, saps que s'ha de ser crític, si no no arribarem enlloc.

    No et tornaré a comentar, no pateixis. Només que no et vaig valorar i no em sembla just que tinguis només un 5.

    No et poso un 10 perquè no crec gaire en la perfecció.

    Ens veiem en el pròxim, segur.

    Darsa

  • monotonia[Ofensiu]
    Plorar | 19-05-2005

    m'agrada! certament tens raó i tinc por que el meu comentari no es faci també momòtom o et soni a tot allò que ja et poden haver dit.

    Algú va dir-me un dia que, quan una persona perd el seu misteri perd el seu encant i suposo que tenia raó... però d'altra banda si no deixem que es mostri aquest misteri, quin encant té buscar en un lloc d'on no treuràs res?

    No et puc donar cap solució perquè no la tinc ( ja m'agradaria! ). el teu raonament és entenedor i és correcte, frases ben fetes i raonades i, com no, per fer raonar.

    M'has fet pensar i trobo que és una de les millors coses que he llegit per aquí. moltes felicitats.

    D'una gairebé filologa catalana i filosofa.

    Petonets.

  • Buscar sense trobar[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-05-2005

    Monotonia. Es pot arribar a un intermig entre la monotonia i els canvis? (aquesta seria potser la pregunta que et fas durant tot l'escrit).

    És, potser, una mica difícil d'entendre ben bé què és el que busques en aquest relat. Perquè una combinació de monotonia però sense manca d'inquietud, és un concepte estrany.
    Suposo que el què vols dir, és que la vida no sigui sempre igual al 100%, que cada dia i cada moment tingui el seu toc de gràcia, el seu punt de singularitat que el faci diferent de la resta, encara que tan sols sigui un xic...
    Bé... és una mica complex de definir trobo...
    De totes maneres, penso que està molt bé reflexionar escrivint (jo en sóc fan!!! jajaja)

    Veig que ets acabat d'arribar per aquí!!! I ja que sóc la primera en comentar-te, aprofito per donar-te la benvinguda! Que vagi bé!

    Ens llegim!
    Ciao!
    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de Deck

Deck

4 Relats

11 Comentaris

3781 Lectures

Valoració de l'autor: 7.67

Biografia:
Sí: del 77 al 08 (de moment).