La faldilla rosada

Aquesta petita historia ha fet volar la meva imaginació com si fos una pelicula on la faldilla del relat ha resultat ser meva. No cal un altre relat per tornarme-la. :)

Gràcies pel teu comentari al meu darrer poema.

A partir de la faldilla, que es fa nítida en el poema,( sobretot quan el final la faldilla continua bellugant-se) un moment de desig intens al replà de l'escala.

Molt bonic i sobretot sugerent. que és com m'agraden a mi els poemes.

Amb poques paraules descrius uns fets que podrien ser una novel·la sencera, un llibre
però tu no necessites tant paper per expressar sentiments. Voldria saber escriure voldria tantes coses, però em conformo amb el que soc i dic que soc afortunada en el meu dia a dia. Al matí dono gràcies a no sé qui, però dono gràcies per un dia més de salut i de vida. No em manca res i si puc llegir i escriure doncs exelent!

el que ha arribat a passar, tot el que expressen els versos d'aquest poema, i al dematí la faldilla encara es mou. Meravellós!!.
Una abraçada!!
J

Molt bona descripció.
Text que es llegeix amb ganes.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari, al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
...............

Un poema on palesa un afany l'apassionament que frega el límit, on el fil conductor d'una faldilla en moviment fa captar l'atenció dels llegidors fins el final. Hi ho fas amb el teu particular "savoir faire" que tant et caracteritza: erotisme del fi i del que provoca i no fa mal però que et deixa un gust agradable als sentits. Enhorabona!

L'adéu a les mans solitàries!
Les mans envoltant la faldilla rosada...
Som part d'un escenari que contempla el passeig de les teves paraules en aquest ascens, fins al rebedor, on tot trontolla fins a l'endemà.

Molt càlid aquest escrit poètic, molt càlid, i victoriós, a la fi.

Aleix! us envio moltes braçades egarenques!

Ferran

Les paraules ben posades com les teves son imatges i sensacions pel lector. Tot hi és en aquestes línies: desig, sensualitat, soledat, tristesa... La imatge del cul trontollant sota la faldilla rosa és mooolt eròtica. La vida és això, de vegades el got es buit, de vegades ens la bevem a glops ennuagadors.

Hi ha un moment inabastablement reexit i després devem tenir de baixar a la realitat, clar.

inapel·lable apetència sexual, passió desbordant de dos cossos anhelants.
Un poema que encén el foc d'unes brases incandescents.
No deceps mai, parlis del que parlis, el teu nivell és extraordinari.

Una abraçada i bon cap de setmana Aleix.

Rosa.

no hem de patir pels cossos clavats a la paret del rebedor XD! El relat contagia dinamisme, hi ha pressa per apaivagar la passió. Als teus lectors, contràriament, els agrada de llegir i rellegir un text que regalima fluïds per totes bandes. Enhorabona, Aleix!

El present és el protagonista de tota l'acció, amb una bellesa que reeixida pels cossos. L'ansietat tremola entre la paret, per l'electricitat es fa preciosa per l'acció de què passa el temps.
Molt ben plantejat, Aleix.
Que passes un bon dia.
Una abraçada.
Perla de vellut.

I gràcies per llegir-me el meu poema de "La princeseta bruna". M'alegre molt pel teu bon comentari.

Un començament que sembla cinematogràfic: desig i moviment, un moment que contrasta amb la soledat i el buit dels dies passats.

El desig es converteix en acció quasi instintiva, feral.

Una exploració de la força dels instints i la intensitat eròtica. La qualitat de les descripcions fa que tot plegat sigui gairebé tangible.